Raphinha blinda el liderat i les bones festes dels culers

Líder fins a l’any que ve. Els culers passaran unes bones festes, si no és que el Guadalajara, a la Copa dimarts que ve, els causa un bon disgust. Però a la Lliga veuran el Barça al primer lloc fins al 2026, amb set punts d’avantatge sobre el Reial Madrid, amb un partit pendent (contra el Vila-real) i dos dels blancs (aquest diumenge a casa de l’Alabès i la pròxima jornada contra el Sevilla).

"Xabi, queda’t", va cantar el Camp Nou, en to de mofa per la crisi blanca, apel·lant a la continuïtat de Xabi Alonso. Després del clàssic tenien el gran rival a cinc punts, i ara en canvi el tenen a set. El Camp Nou sí que canta de tot cor a Raphinha, l’autor del gol que desencallava el partit i del que confirmava la victòria quan començava una certa inquietud després d’un parell d’atacs navarresos. I també canta emocionat a Pedri, el mag que mou els fils de l’equip en presència de l’antic prestidigitador anomenat Andrés Iniesta, que mirava complagut des de la llotja.

Un exercici de paciència

L’Osasuna va sotmetre el Barça a un exercici de paciència. Va muntar una muralla de ciment armat amb cinc defenses i quatre migcampistes al darrere de la línia de la pilota. Amb només dos punts obtinguts en vuit sortides i tres gols marcats, la síndrome de debilitat era comprensible. En l’historial de visites anteriors hi constaven dues massacres de vuit gols i dues de set. Totes dues van ser una digna derrota.

A Flick li coïa un cert sentiment de deute amb dos jugadors, els dos que van entrar en l’alineació respecte a l’onze de dimarts contra l’Eintracht. A Ferran Torres, trigolejador contra el Betis, no el va premiar amb la titularitat a la Champions, sinó que el va castigar en benefici de Lewandowski; a Marcus Rashford, també titular i notable a Sevilla, el va fer seure a la Champions malgrat ser el màxim golejador. La seva sortida en el segon temps en lloc de Fermín va ser crucial per a la remuntada. Aquest relleu es va repetir d’inici i es va desfer després de l’1-0.

L’entrada de Rashford va desplaçar Raphinha a la funció de mitjapunta. La seva mobilitat no va produir gens d’angoixa entre els navarresos ni les seves carreres a l’espai van crear profunditat de tan endarrerit que estava el rival.

El brasiler no té finor per maniobrar entre la multitud, i l’aliança acostant-se a Lamine Yamal no va sumar. El seu celebrat gol va ser un avançament geniüt i vertical conduït per Pedri que ell va acabar amb un cop amb l’esquerra ajustat que va esquerdar el quadre navarrès, amb els cinc canvis exhaurits, i el segon va ser a plaer, gairebé sobre la línia. Mentrestant, el pobre Ferran, no la va tocar en tot el partit, emparedat entre Boyomo i Catena.

L’Osasuna va venir al Camp Nou a resistir, sense una pretensió més ambiciosa que conservar el punt que el reglament li regalava per haver-se presentat. Tot i això, va rematar abans i millor que el Barça mitjançant Budimir.

Va passar abans del gol anul·lat pel VAR a Ferran per un fora de joc en el llançament del córner en curt. Una norma cridada a ser revisada per absurda. La dificultat d’entrar pel mig d’una defensa tan espessa va motivar que els intents blaugranes volessin des de lluny i acabessin lluny. Balde, Eric i Martín van disparar als núvols.

La paciència de Flick

Notícies relacionades

La padelmania ocupa BCN amb més de 15.000 persones al Sant Jordi

Xabi Alonso recupera Mbappé per al seu ‘match ball’ de Vitòria

Lamine Yamal i Rashford van eixamplar el camp fins al límit, gairebé enganxats a la calç per tenir més espai ells i facilitar les penetracions dels interiors. L’equip construïa preferentment mitjançant Lamine Yamal, que tendeix a recrear-se cada vegada més, però és qui té més bon regat per eliminar contraris. Va arrencar una targeta groga a Bretones, el seu marcador, però no la segona.

La paciència que demandava el partit la va tenir Flick per mantenir la fórmula després del descans, tot i que sobraven passades i faltaven rematades. Hi va haver més empenta després del descans. A un xut de falta de Rashford, Víctor Muñoz va respondre amb una altra carrera amenaçadora. El davanter pèl-roig que va debutar a Montjuïc amb el Madrid i que va estar a punt de marcar el 4-4, va exigir la permanent atenció de Balde i Gerard Martín; de Budimir se’n cuidava Cubarsí. Tots els culers van respirar quan van sortir substituïts amb el 0-0.