Laporta nega pagaments als àrbitres

El president del Barça declara davant la jutge que els informes elaborats per Enríquez Negreira i el seu fill es van fer, tot i que Valverde i Luis Enrique, exentrenadors de l’equip, afirmen que no els van veure mai.

Laporta nega pagaments als àrbitres
3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va negar ahir davant la jutge que durant el seu primer mandat al capdavant del club es pagués a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, José María Enríquez Negreira, i al seu fill Javier Enríquez Romero perquè els àrbitres afavorissin l’equip, ja que el Barça "era un exemple al món" pels jugadors que tenia. L’entitat va desemborsar 7,5 milions d’euros durant 18 anys a Enríquez Negreira i al seu fill pels informes, de vegades verbals, que elaboraven sobre els col·legiats abans dels partits.

El mandatari blaugrana, que va ser interrogat durant gairebé una hora, va recalcar que el Barça va pagar per uns serveis que realment es van fer, com són els informes dels àrbitres, uns desemborsaments que va heretar de l’anterior president del club, Joan Gaspart, que també està citat a declarar en els pròxims dies. En aquest sentit, va remarcar que, quan va arribar al càrrec, la secció esportiva del club li va recomanar que es continués comptant amb aquest servei d’assessorament perquè era interessant per al club, i així ho va fer.

Documents destruïts

El president del Barça també es va referir als 629 informes, la major part del fill de l’exdirigent arbitral, que s’han aportat a la causa. Els anteriors documents, va precisar, no són als arxius de l’entitat blaugrana perquè al cap de cinc anys es destrueixen, ja que deixen de tenir utilitat. Laporta va explicar que els pagaments per aquests dictàmens elaborats per Enríquez Negeira i fill no havien de passar per la junta directiva del club per les quantitats que estipulaven en les factures, que eren inferiors a les que per obligació han de passar per la reunió dels màxims dirigents del club.

El president blaugrana també va puntualitzar en la compareixença al jutjat que ell no va conèixer mai l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres ni tampoc el seu fill, i també va admetre que no va parlar en cap moment d’aquests informes amb Josep Maria Bartomeu. Tampoc li va consultar, va indicar, l’acta de conformitat que va firmar amb l’Agència Tributària i que va donar origen al procés penal pel cas Negreira.

Ahir també van declarar com a testimonis davant la jutge els exentrenadors del Barça Ernesto Valverde, ara a l’Athletic Club de Bilbao, i Luis Enrique, que dirigeix el París Saint-Germain. Tant l’un com l’altre van parlar a través de videoconferència. La seva compareixença va ser ràpida. Tots dos van assegurar que no tenien coneixement de l’existència dels informes dels àrbitres elaborats per Enríquez Negreira i fill, i que tampoc els havien vist.

Valverde va detallar que a l’Athletic també es fan habitualment aquests informes arbitrals, però que ell no els fa servir a l’hora de preparar els partits.

Amb aquestes declaracions, la investigació pel cas Negreira enfila els últims capítols, segons van confirmar a aquest diari fonts coneixedores de les indagacions. Per ara, només està prevista la declaració com a testimoni el 6 de febrer de l’expresident del FC Barcelona Joan Gaspart i d’una persona que en l’actualitat és qui rep els àrbitres i els acompanya els dies de partit.

Notícies relacionades

Ingressos injustificats

El 27 de gener haurà de comparèixer al jutjat la vicepresidenta del club Maria Elena Fort, com a representant de l’entitat, ja que el FC Barcelona també està imputat en la causa. Les fonts judicials consultades per aquest diari asseguren que de moment no s’ha trobat la destinació final dels 7,5 milions d’euros que, suposadament, el FC Barcelona va pagar als Negreira. Un dels últims informes remesos al jutjat per la Guàrdia Civil assenyalava que pel compte corrent de la dona de l’exdirigent arbitral, Ana Paula Rufás, hi havien passat fins a 3 milions d’euros durant els últims 20 anys, entre el 1992 i el 2023. Els agents apuntaven que aquests ingressos eren "aparentment injustificats per les rendes i rendiments del treball [sous percebuts de les empreses del seu marit] i del capital immobiliari", van destacar.