La pràctica esportiva en més grans de 75 anys a Espanya augmenta un 6% en l’última dècada

Segons una comparativa dels últims 15 anys de les Enquesta d’Hàbits Esportius del Consell Superior d’Esports, els més grans de 75 anys han incrementat prop d’un 6% la pràctica d’exercici físic habitual i majoritàriament, asseguren que ha sigut per motius de salut, però també hi ha els que asseguren que és per socialitzar. Fins a l’any 2015, de mitjana van practicar esport el 10,9% de les persones de més de 75 anys enquestades a tot Espanya, mentre que el 2022, aquesta xifra havia augmentat fins al 16,2%. No obstant, en aquesta tendència creixent es detecta un factor disruptor molt important el 2020.

L’any de la covid-19, la xifra de més grans de 75 anys que va practicar esport va arribar al 35%. Per aquells dies, durant la quarantena, milions d’espanyols es van veure obligats a modificar les seves rutines diàries i l’exercici va ser una de les activitats que millor van ajudar molts a suportar la soledat i el confinament. Malgrat que aquesta xifra s’ha reduït gairebé a la meitat en els dos anys següents, podria dir-se que moltes de les persones que van començar a fer esport llavors han mantingut aquest hàbit.

Esports a l’aire lliure

Ampliant una mica més l’espectre, podem distingir que en general, l’augment de la pràctica esportiva setmanal a Espanya és un fet generalitzat entre les persones de més de 55 anys i ha crescut del 26,0% el 2015 al 38,5% el 2020. Majoritàriament han guanyat molts adeptes els esports a l’aire lliure i s’ha constatat especialment aquest creixement en disciplines com el senderisme i el muntanyisme que practicaven entorn del 30,8% dels enquestats el 2022, el ciclisme amb un 28,4% i la carrera a peu, ‘running’ i marxa amb un 19,0%.

A més, la manera d’entendre l’exercici físic també està canviant i hi ha molts mites que s’estan fent caure. Sense anar més lluny, la força ha passat a ser una de les activitats més practicades pels espanyols amb més d’un 28% dels enquestats, i és un 48% en el cas de la gimnàstica suau. I és que, des de fa anys, s’han portat a terme múltiples campanyes de conscienciació i sensibilització sobre la importància de l’exercici de força com a eina per a un envelliment saludable i una millora de la qualitat de vida dels grans.

Des del 2006, Catalunya ha sigut pionera en la promoció de la vida activa entre els seus ciutadans. Fa més de 14 anys que el Govern porta a terme una sèrie d’iniciatives i mesures per combatre el sedentarisme integrades dins del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) desenvolupat pel Departament de Salut i la Secretària General de l’Esport i de l’Activitat Física. En els últims anys, iniciatives com la recepta esportiva implementada per la Generalitat de Catalunya i iniciatives similars dutes a terme per altres comunitats autònomes o ajuntaments han mirat d’acostar l’exercici físic a la gent gran i efectes que té la seva pràctica en la salut.

Suport institucional

Notícies relacionades

L’increïble viatge d’Edna Imade

¡Cu, Cu, Cucurella!

De fet, des del mateix Ajuntament de Barcelona s’emplaça la gent gran a participar en iniciatives municipals com el programaActiva’t enfocat a acompanyar la pràctica d’exercici físic i de memòria de les persones grans als parcs de la ciutat o elBarnatresc impulsat per l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès (AEEB) i l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona enfocat a promoure l’hàbit de Barcelona enfocat a promoure l’hàbit de les persones grans.

Actualment, Espanya és el novè país de la UE amb més xifres de sedentarisme, segons dades de l’OMS. A Espanya, el 47% dels adults es considera sedentari, una xifra que a Catalunya, no obstant, es redueix al 24%. La incidència de malalties com la hipertensió, l’obesitat o la diabetis tipus II en persones sedentàries és molt més gran que en persones actives, per això la importància que recentment les enquestes d’hàbits hagin dibuixat una línia creixent a la pràctica esportiva en la tercera edat. L’augment de l’exercici físic en aquest grup poblacional podria contribuir a millorar el seu estat de salut i com a conseqüència, a reduir la despesa mèdica i el consum de medicació, cosa que els permet tenir més qualitat de vida.