La Núria, tractada amb electroxocs: «M’és igual haver perdut memòria, jo el que volia és estar bé»

-Núria, ¿com recordes l’inici de les teves problemàtiques de salut mental?

-Crec que va ser per estrès a la feina. Em va agafar una depressió molt forta. No dormia, estava molt nerviosa. Suposo que va tenir a veure amb l’estrès a la feina. El cas és que se me’n va anar el cap. Pensava que em perseguia la policia i els veïns. Vaig anar al psiquiatre i em van ingressar al Parc Taulí de Sabadell un mes i escaig. Hi ha coses que no recordo perquè la TEC m’ha esborrat coses dolentes. Les dolentes, està bé, però també me n’ha esborrat de bones. D’això fa 15 anys.

-¿A l’hospital et van proposar fer-te la TEC?

-Suposo que l’hi van proposar al meu marit. Jo no me’n recordo. La psiquiatra suposo que l’hi va dir a ell i a la meva germana. No recordo que m’ho diguessin a mi.

-Llavors la teva família va decidir per tu, perquè no estaves en condicions...

-Sí, perquè no recordo haver parlat amb la psiquiatra, t’ho dic sincerament. Segur que m’ho va dir, però no me’n recordo.

-¿La teva família no va dubtar a l’hora de donar el seu consentiment?

-El meu marit i la meva germana volien que em curés.

-¿Recordes com va ser la TEC?

-Hi anava a primera hora del matí. Em posaven elèctrodes, sèrum, anestèsia, m’adormien i no m’assabentava de res. Quan sortia d’allà, estava molt adormida. Aquell dia no servia de res.

-¿Quantes sessions et van fer?

-No me’n recordo. Al principi, era molt sovint. Després vaig anar millorant i me les feien cada 15 dies, després cada mes. Després, quan vaig millorar, volia curar-me, vaig anar a treballar. Mentre treballava encara em feien TEC. No recordo si era cada mes.

-¿Et va sorprendre veure’t en la sessió, la primera vegada?

-No me’n recordo, perquè estava malament.

-¿Quins efectes et va produir la TEC?

-M’ha produït efectes en la memòria. Com et deia, em va esborrar tot el dolent que tenia al cap, les imaginacions que em venien. Això se’m va esborrar. Però l’any anterior havíem anat a la Bretanya i aquest viatge se’m va esborrar tot. No recordava els llocs als quals havíem anat ni res. Després vaig anar recuperant la memòria.

-¿Del tot?

-Del tot, ja no ho sé. Del tot, no. Les coses que es van esborrar, es van esborrar i ja està. Llocs als quals havíem anat de viatge i segons quines coses de gent d’anys enrere, no de gent que veia sovint. Però em vaig començar a trobar bé. Estic contenta d’haver-ho fet.

-¿Va millorar la teva depressió?

-Sí, i tant. Amb la medicació. Abans en prenia molta. Ara la prenc per controlar, perquè me la van anar traient. Però no em van tornar a la memòria les coses dolentes.

-¿No has tornat a patir depressió?

-No, no. Això va succeir el 2011. Vaig tornar a treballar.

-¿Ara no et fan TEC?

-Va ser llavors i ja està. I espero no tornar a la depressió perquè es passa molt malament, perds el control i no saps qui ets. T’adones que no ets tu, et passen històries pel cap i et preguntes el perquè. No vull pensar en això perquè ho vaig passar molt malament.

-¿Perdre la memòria et compensa?

–¡I tant! Perquè jo així no podia viure. Hi ha coses que se t’obliden, parles amb els amics i et diuen ‘¿Te’n recordes d’això o d’allò?’ i jo els dic que no, però m’és igual. Jo el que volia és estar bé. M’ha compensat. Si hagués d’aconsellar sobre això, diria que a mi em va funcionar.

-¿Com et senties al despertar després de l’anestèsia?

-Molt cansada, molt adormida. No podiatornar sola a casa ni conduir ni res. A casa me n’anava al llit perquè tenia molta son. Al principi, l’endemà no anava a treballar perquè estava una mica espessa. És un electroxoc...

Notícies relacionades

Eugènia, testimoni en primera persona: “Els electroxocs m’han anat fatal”

Montse, tractada amb electroxocs des de fa vint anys: "M'han salvat la vida"

-¿No es tracta d’un mètode molt fort?

-Per la meva experiència, a mi em va anar fantàstic. I no he tornat a tenir depressió tan forta. Sé que és fort, no és com una analítica, però aconsellaria la gent que ho provés.