El català no aconsegueix sortir de les aules a Barcelona: el 75% dels joves només utilitza el castellà en l’oci i l’esport

Vicent Climent, gestor del projecte, situa el punt d’inflexió en el moment en què els alumnes surten de classe. “Quan posen un peu fora de l’aula, és un altre món”, assenyala. Segons les dades recopilades, l’ús del català és “molt minoritari” en les relacions horitzontals (de jove a jove), de manera que el castellà es manté com la llengua predominant en tres de cada quatre converses.

L’anàlisi de Nacho Sorolla, membre de la Secció Filològica de l’IEC, afegeix que Barcelona no només se situa per sota de la mitjana catalana en ús social, sinó que també pateix un desgast respecte de les generacions anteriors. En la seva observació qualitativa destaca una asimetria: mentre que el castellà permet al jove ser un “parlant anònim”, l’ús del català comporta identificar-lo com a catalanoparlant.

Llengua “natural” o “marcada”

La interpretació de Climent apunta a una diferència en la percepció de tots dos idiomes. Per a una gran part de la joventut barcelonina, el castellà funciona com la llengua “natural”, aquella que s’utilitza de manera inconscient. En canvi, l’estudi identifica que el català sovint és percebut com una llengua “connotada”, sovint vinculada a l’àmbit acadèmic o institucional.

“Molts monitors ens diuen que als joves el català ‘no els interessa’, però el català no és un objecte, és una llengua vehicular”, destaca Climent. Aquesta dinàmica evidencia, segons ell, que ha deixat de ser la llengua de referència en l’àmbit social i que el castellà s’ha consolidat com l’opció per a l’entreteniment juvenil.

La figura clau del monitor

L’estudi també destaca una dinàmica de “verticalitat” entre adults i joves. L’ús del català augmenta fins a la franja del 30 al 40% quan un instructor s’adreça al grup en aquesta llengua. “Quan el monitor parla català, la llengua s’activa una mica més entre el col·lectiu”, observa Climent. Tanmateix, el responsable del projecte lamenta l’absència de polítiques lingüístiques explícites als equipaments juvenils i esportius municipals. Al terreny de joc, la llengua d’ús depèn de l’elecció individual de cada professional, fet que comporta que, davant la manca d’una directriu clara, la inèrcia social afavoreixi el castellà.

Palanques per revertir el retrocés

Per revertir la inèrcia lingüística actual, entitats com Òmnium Cultural aposten pel lideratge dels entrenadors en la campanya “L’esport treu la llengua”, centrant-se en la influència del tècnic com a referent directe per al grup. Segons Ignasi Buyreu, responsable de l’ESIDE (Escola Superior d’Innovació de l’Esport), el paper del monitor és clau per trencar la tendència al castellà, ja que “allà on l’entrenador o entrenadora manté el català amb naturalitat, el grup s’hi adapta”. En una línia similar, Marina Masseguer, del Consorci per a la Normalització Lingüística, subratlla que aquests professionals són determinants en la percepció de la llengua, perquè “el monitor o monitora té el poder de decidir quina és la llengua no marcada, l'habitual en aquell entorn”.

El projecte també aborda l’àmbit digital i terminològic per evitar que el català es percebi com una llengua “antiga”. Rut Carandell, directora de Plataforma per la Llengua, aposta per normalitzar l’idioma als videojocs de masses: “Que les partides estiguin retransmeses en català és bàsic per tenir una terminologia i després poder jugar amb els companys en català”. En aquest aspecte, el Termcat, entitat col·laboradora, treballa per portar el vocabulari tècnic al carrer.

Notícies relacionades

CCOO sortirà als carrers per denunciar l’emergència educativa de l’Hospitalet: «Els docents n’estan farts»

"Volem que els veïns confiïn en nosaltres": una nit amb els nous serenos que reforcen la seguretat a Esplugues

L’univers dels e-sports i del contingut digital, considera, afavoriria que el català es reforcés. Climent assenyala que “el repte és que els ‘casters’ narrin les partides de ‘League of Legends’ (LOL) en català i que es normalitzi l’ús de la llengua catalana en l’entreteniment virtual”.

Potencial transformador

La proposta del projecte per millorar l’ús del català passa per la coordinació en tres nivells: macro (administracions), meso (centres i clubs) i micro (monitors i ciutadania). Climent insisteix en el potencial de la llengua com a motor de cohesió i oportunitat econòmica: “Les llengües són acumulatives i el català suma”. El seu objectiu a cinc anys és que l’idioma local es normalitzi en àmbits tan diversos com els e-sports o els entrenaments dels equips base, permetent que els joves barcelonins puguin desenvolupar la seva vida plenament en aquesta llengua si així ho decideixen.