S’han acabat les rialles

S’han acabat les rialles. Un dels Reial Madrid més mediocres de les últimes dècades, i això que no tenia cap baixa, va vèncer al Santiago Bernabéu el Barça d’un silenciós (per desig propi) Hansi Flick i un trempat, bocamoll i provocador Lamine Yamal.

S’han acabat les rialles. Ja s’ha complert un quart de temporada i el Barça ja és a cinc punts del Reial Madrid, que han de neutralitzar-se amb dues derrotes blanques i dues victòries blaugranes i, la veritat, en el dia d’avui, vist això, sembla impossible.

S’han acabat les rialles. El Barça, que des que va perdre amb el PSG i va ser sacsejat per un mediocre Sevilla mai s’ha mostrat com el campió que és, va caure a Madrid, on l’any passat guanyava sempre per golejada.

S’han acabat les rialles. El mut Hansi Flick, que no es pot criticar, continua sense treure la millor versió dels seus futbolistes. No hi ha un sol jugador –bé, sí, Szczesny, que li va donar una vida més al Barça– que estigui, ni tan sols a prop, no ja a l’altura o millor, que el mostrat la temporada passada. I això és culpa de l’alemany, no de cada futbolista.

"Ganes de tornar a veure-us"

S’han acabat les rialles. De la lona del "ganes de tornar a veure-us" al "mai em cansaré de guanyar en el Bernabéu", hem passat a un Barça en crisi, totalment desconcertat, sense eficàcia en el joc, amb una col·lecció de lesionats, lluny de la seva millor versió i assenyalant, una vegada més, els àrbitres, quan els seus dirigents, especialment Joan Laporta, que li va doblar el sou, van pagar un munt d’anys al vicepresident dels col·legiats.

S’han acabat les rialles. És possible, molt possible, que el Barça millori a poc a poc. Els preparadors físics es defensen dient que l’any passat per aquestes dates estaven igual, és a dir, amb una dotzena de lesionats. D’acord. Vinga, d’acord. Hansi Flick assegura que quan recuperin els lesionats tornaran a ser formidables. D’acord. Vinga, d’acord. Però el cert, el que s’ha vist a la llauna de sardines del Bernabéu, va ser un equip sense empenta, sense pressió, sense oportunitats i amb els futbolistes baixíssims de nivell. Tots.

Notícies relacionades

Segona part

El Madrid no té pietat de Lamine

S’han acabat les rialles. Mira, Lamine Yamal, quan un imita Ilia Topuria o copia Muhammad Ali, la seva resposta ha de ser la del lluitador o la del boxejador: noquejar el rival a l’hora i a la cantonada que van marcar amb una X. Si tu dius que roben, si recordes l’últim 0-4 amb un gol teu, si permets que el teu pare, que aquesta és l’altra, surti a les xarxes cuinant i dient "jo me’ls cuino aquí i el meu fill se’ls cuina allà", el que has de fer és arribar al Bernabéu i convertir-lo en un funeral, silenciar totes les veus, marcar un gol, repartir un parell d’assistències, deixar assegut a la gespa Carreras tres vegades i provocar la seva expulsió amb dues targetes grogues.

S’han acabat les rialles. Mira, petit de moda, si no estàs bé físicament, si encara no t’has recuperat, si penses que no et sortirà, guarda’t les fanfarroneries per a un altre dia. Però tranquil, en el club ningú et dirà res. T’han donat les claus de l’entitat. Ara maneu tu i Goldman Sachs. El president de l’únic que es queixa és que no el vas convidar al teu aniversari. Sou l’un per l’altre.