Pau López fastigueja l’Espanyoli molesta la grada de Cornellà

El porter del Betis, format al planter blanc-i-blau, atura un penal a Puado en el minut 103 i fa possible la victòria dels andalusos amb una celebració vehement que no agrada a l’afició periquita.

Quan ets de la casa, tot és diferent. Pertànyer-hi et marca, et dibuixa una realitat en què cada decisió és transcendental. No perquè quedi implícit per la firma en un contracte, sinó perquè t’importaria igual si no portessis la samarreta de l’equip. Pol Lozano ho sent així. L’Espanyol és el club de la seva vida i ha lluitat molt per quedar-se al vestidor de l’equip català. Ara, tercer capità, viu una temporada màgica per al club. I també personalment. Contra el Betis, i davant la seva afició, va marcar el seu primer gol amb l’Espanyol a la Lliga. També va ser del planter l’ara porter bètic, Pau López, que va ser qui va evitar l’empat definitiu parant un penal a Puado al minut 103. Ho va celebrar encarant-se amb l’afició i posant-se les mans a les orelles. Una altra història.

I pot ser que els partits no s’acabin de tancar. Com contra el Betis, on malgrat anar al davant en el marcador els de Manolo González no van aconseguir consolidar la victòria i van caure a casa. Però aquest resultat no enfosqueix aquesta temporada de somni. Les coses surten i els highlights ja comencen a ser molts per a un sol vídeo. L’RCDE Stadium és el punt neuràlgic d’una festa que es repeteix cada setmana. Contra els bètics, 32.778 espectadors van omplir les grades, una xifra rècord de la campanya per a l’entitat.

La grada empeny i els que surten a la gespa responen. L’equip de Manolo González es va presentar calmat al partit. Va aguantar algun envit, però va tenir paciència quan va caldre. I va arribar de les botes d’un dels seus capitans, que sens dubte no oblidarà mai aquest dia. Pol Lozano va recollir la pilota a la frontal i, sense donar-li temps perquè toqués a terra, la va empalmar amb l’empenya. Semblava que se n’anava fora, que volava massa per arribar a bon port. Però a aquest Espanyol, a vegades, tot li surt i, a mesura que s’acostava a la porteria, baixava. Dibuixant una paràbola es va colar per l’escaire.

Lozano mai havia marcat amb l’Espanyol a Primera Divisió. I ho va celebrar com es mereixia. Tants anys al planter, afrontant cessions per guanyar minuts i experiència i així tornar a casa i quedar-s’hi. Just la temporada que promet ser única (i ves a saber si històrica).

Però el Betis no es resignaria a assumir-ho i va aprofitar un moment de desordre en la defensa per fer una cua a Cucho Hernández en el rectangle petit. Va rematar de cap i Dimitrov no hi va poder fer gran cosa. Empat a un i canvi de guió. En pocs minuts, va passar de guanyar a perdre. El gol que donava marge als bètics va ser d’Abde, que culminava un contraatac vertical i coral dels de Pellegrini. Ni un penal a l’últim minut després de revisió del VAR que Javi Puado va enviar als guants de Pau López va poder recuperar l’empat.

Notícies relacionades

Pol Lozano recordarà sempre aquest partit. Però no serà mai tan dolç com hauria pogut ser. Perquè li importa, perquè el seu equip va perdre el dia en què ell s’estrenava com a golejador per al club de la seva vida. De vegades el futbol té aquestes coses. La cara i la creu de la mateixa moneda en 90 minuts.

Després arribaria la parada de Pau López a Puado. I la resposta del porter davant la grada de Cornellà, una acció que farà parlar per la reacció del porter, format al planter del club blanc-i-blau i que va celebrar amb traïdoria.

Temes:

Abde Betis Espanyol

Inicia sessió 0 Comentaris

Una pallissa no gens accidental

El desastre anual