Infants en l’esport: ¿gesta o temeritat?

Els psicòlegs adverteixen de la importància d’acompanyar els menors que es professionalitzen i assumeixen responsabilitats aviat

El club i el vestidor es converteixen en uns actors crucials

«Ometen l’adolescència i passen a ser adults. Les etapes perdudes no es recuperen»

Dabone, en su debut con el primer equipo del Barça de baloncesto.

Dabone, en su debut con el primer equipo del Barça de baloncesto. / FCB

4
Es llegeix en minuts
Begoña González

El debut de Mohamed Dabone amb el primer equip del Barcelona a tan sols 13 anys, 10 mesos i 22 dies en un partit amistós davant el Bàsquet Girona el 12 de setembre va tornar a posar sobre la taula el debat de l’edat a les lligues professionals. El seu cas ha tornat a suscitar els interrogants i preocupacions que van envoltar en el seu moment casos com el de Ricky Rubio, que va afirmar que aquesta pràctica "és perillosa".

"Que a 13 anys un noi debuti en una lliga professional és una experiència que sens dubte el marcarà per a tota la vida. Probablement ni tan sols és conscient ara mateix del que viu, però més endavant, en algun moment, en prendrà consciència. Perquè això no comporti conseqüències negatives per a ell, és important que des del primer moment l’ajudin a treballar eines personals per saber-ho gestionar i que es doti el seu entorn d’estructura", assegura Mar Rovira, directora del Departament Psicològic del RCD Espanyol i basquetbolista professional durant 17 anys.

Pressió mediàtica i identitat

En aquest sentit, el vestidor es pot convertir en un gran factor disruptor per a aquests menors que passen a estar envoltats d’adults amb problemàtiques i converses molt diferents de les converses a les quals hauria d’estar sotmès un infant. "Entrar en un vestidor envoltat d’adults en què es parla de tot sense filtres és un impacte gros. Aquests nois necessiten una estructura, una figura que els acompanyi en el procés i els ensenyi a adquirir un seguit de comportaments que necessitaran per a la maduresa. Necessitaran algú que els posi límits, que els protegeixi emocionalment... Si el vestidor és ple de bones persones, això pot fer-li d’estructura, però sovint li caldrà que algú l’acompanyi, com un mentor", explica l’especialista.

En la Premier League, per exemple, hi ha mecanismes de defensa per a esportistes precoços que obliguen els nois a dutxar-se en altres espais i compartir només el temps de joc amb els companys adults precisament per tal d’evitar aquestes situacions.

D’altra banda, a banda de l’exigència esportiva, aquests joves es veuen obligats a fer front a la pressió de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, així com les pressions del club i la família de manera prematura. Aquesta situació pot portar conseqüències, sobretot quan la identitat d’aquests nois es redueix a la faceta d’esportista. "Estan en ple procés de desenvolupament personal i l’èxit precoç en l’esport pot fer que ho facin vinculats únicament a aquesta identitat esportiva. Si mai aquesta identitat trontolla, sigui per lesions, una baixada del rendiment, un canvi d’equip o d’entrenador, els nois, evidentment, es trobaran perduts. Arriben a pensar que si en l’esport no els va bé, no valen la pena", assenyala en la mateixa línia l’exjugador del Reial Betis i psicòleg sanitari de Segura Psicólogos, Diego Segura.

L’especialista, que va treballar al planter de l’equip bètic com a tutor, afirma que és crucial ajudar-los a crear una identitat que vagi més enllà de l’esport per pal·liar les conseqüències negatives del procés. "Cal trobar satisfacció en altres activitats a banda de l’esport i en aquest cas, sent tan joves, cal intentar que mantinguin estona per als amics, per jugar, per estudiar, coses normals per a nois de la seva edat. Només així aquesta experiència els afectarà el mínim possible", sentencia el professional.

Omissió de l’adolescència

Dissortadament, una de les conseqüències d’aquesta precocitat és l’omissió de les etapes i l’arribada anticipada a l’etapa adulta. "Fan un salt de 14 anys a 20 en un instant. Ometen l’adolescència i passen a ser adults directament, amb tot el que això comporta. Alerta, no passa res i no té per què provocar cap trauma, però sí que hauran d’aprendre a gestionar-ho. Les etapes perdudes no es poden recuperar més endavant", afirma Mar Rovira.

No obstant, i malgrat que es pot treballar amb aquests menors per pal·liar les conseqüències d’estar sotmesos a tanta pressió, la psicòloga especialista assegura que s’hauria de regular l’accés d’aquests nois a les categories sèniors professionals per evitar que arribi a passar. "Seria interessant estudiar tant una normativa que limiti les edats d’accés com també límits econòmics. Els diners a aquestes edats també confonen molt. Uns sous progressius, per exemple, democratitzarien més l’accés", afirma Rovira.

Notícies relacionades

Actualment, ja hi ha esports que tenen unes normatives estrictes d’accés, com ara el motociclisme. Els pilots joves no poden accedir al Mundial de Moto3 fins que no hagin fet 14 anys i no hi ha excepcions que valguin en cap cas.

En el bàsquet, però, les normatives depenen de cada lliga. Així doncs, a l’NBA, per exemple, l’edat mínima actual per ser elegible en el draft és de 19 anys abans del 31 de desembre del mateix any i, a més, el jugador ha d’haver completat un any d’universitat als Estats Units o haver completat un any de competició professional en un altre país.

Temes:

Nens Adolescents