Abner Lloveras, lluitador MMA: "Hi ha universitaris que lluiten en les MMA professionals"

L’11 d’octubre lluitarà en boxa amb guants, que és diferent del que està acostumat.

Per a mi és més fàcil. M’he pogut centrar només en la boxa, però és cert que fa anys que no hi lluitava, així que tocava refrescar. Ell ha sigut campió d’Europa de bare knuckle i fa més temps que s’hi dedica, però jo tinc molts més anys de trajectòria.

Havent fet de tot en els esports de contacte, ¿diria que té vostè una disciplina preferida?

Les MMA són la que més, però barallar-me m’agrada, en general. Sobretot si és sense haver-hi regles: és el súmmum.

¿Com va començar?

Jo vivia a Besòs Mar amb la família. El meu germà gran va començar a fer kick-boxing en un gimnàs del barri i jo jugava a futbol. Quan vaig ser adolescent, el futbol em va començar a avorrir i em vaig passar al kick-boxing també.

¿Quan es va professionalitzar?

Havia anat a viure a Londres als 20 anys i allà em van treure directament a lluitar en les MMA professionals. Va ser molt fort. A Circus Tavern. Hi havia més lluites fora que dins el recinte i estava ple de gàngsters. Ho vaig viure amb tanta emoció que no he deixat de lluitar.

Va arribar fins a l’UFC...

Sí, i vaig ser dels primers espanyols a aconseguir-ho. És la promotora que més repercussió m’ha donat. I un currículum que no em traurà ningú. Quan em van trucar per lluitar a Las Vegas acabava de decidir que deixaria les classes de lluita que feia en un gimnàs a Dubai. Llavors em van començar a passar moltes coses bones.

Vostè, que ha viscut de la lluita en diversos països, ¿com veu el panorama espanyol?

És igual on siguis perquè has de ser molt bo per poder viure d’això, però hi ha països on sí que és més fàcil, sens dubte. Però amb dedicació es pot aconseguir.

¿Com veu el fenomen Topuria?

El visc una mica més des de fora. Està facilitant algunes coses, però al seu dia ja vaig conviure amb McGregor a l’UFC i va ser un boom social. A mi, estar amb McGregor llavors em va donar molta repercussió entre els aficionats de veritat de la lluita, però és cert que Topuria ha sabut arribar al públic general.

¿A nivell d’estereotips?

Noto que la gent em respecta com a lluitador, però també és veritat que soc una persona molt pacífica fora del ring. Hi continua havent gent que em veu i s’impressiona; a mi em continua incomodant aquest estereotip. Però fa 20 anys era pitjor. On jo entrenava, a Esport Rogent, només hi havia expresidiaris, però ara qualsevol que vulgui fer esport pot entrenar lluita. Ha canviat molt, és més esportiu i es viu d’una forma més sana, també. Pots fer MMA professional i tenir una carrera universitària, mentre que abans no era així.

Notícies relacionades

Tensió en el futbol andorrà

Un Nielsen heroic porta el Barça a la glòria mundial

S’ha declarat sempre antifeixista en un món que més aviat tira cap a l’altra banda. ¿Això li ha tancat portes?

No. Fins i tot hi ha gent molt fatxa que sé que em recolza com a lluitador. També m’he declarat obertament independentista, perquè el meu pare era molt català.