Aitana, d’or i blaugrana

Dilluns va rebre la tercera Pilota d’Or de manera consecutiva que l’acredita com la millor futbolista del món. Es va asseure a la taula de les llegendes. Només Messi i Platini van aconseguir aquesta fita. I ara Aitana. "És un fet històric i molt difícil d’aconseguir. Sé com visc el dia a dia. És futbol, però és molt dur. És una constant autoexigència molt elevada. El fet de no abaixar mai el llistó, de mantenir la motivació intacta...", assenyala.

I afegeix: "Admeto que en algun moment de l’any passat, sobretot a l’inici, vaig viure tres mesos dolents en l’àmbit personal perquè em sentia fora. Fa molts anys que soc en un alt nivell; no he tingut lesions importants. Crec que soc el jugador del món que més partits ha jugat els últims 5 o 6 anys, sense parar. Hi ha un moment que et planteges, ¿i ara quina motivació tinc? Després vaig aconseguir capgirar-ho. La constància de fer-ho tres cops seguits és el més difícil de tot".

Tercer consecutiu

La catalana torna a viure la voràgine per tercer any i, després de l’impacte que va tenir el primer, aquest ja el viu d’una manera més natural. No per treure’n importància, sinó com a resultat d’haver interioritzat la part d’espectacle que comporta la seva professió. "La meva essència continua sent la mateixa però soc una Aitana més madura i amb més experiència, sobretot pel que fa a aquesta mena d’esdeveniments", confessa la futbolista.

"He hagut d’aprendre en el dia a dia, durant el camí, perquè no et prepara ningú per a tot això. Tinc una personalitat molt ferma i molt forta que m’ajuda a saber qui soc i què vull transmetre i ensenyar-ne als altres. Sempre valoro molt el meu entorn. És molt positiu i sempre em fa estar amb els peus a terra. És el mateix que he tingut sempre i em dona tranquil·litat. Tinc tres Pilotes d’Or, però no ha canviat res més enllà", afegeix.

Viu sota els focus. Malgrat mantenir una vida normal, passejant pel seu poble com si tan sols 24 hores abans no hagués guanyat la tercera Pilota d’Or, sap que sempre té algú mirant-la. Per això, després de l’histrionisme d’una gala com la de París, li cal tornar al seu lloc segur. "La meva zona de confort i on em sento més còmoda és a la plaça del poble amb els amics. Quan em toca posar-me un vestit, me’l poso i ho visc com crec que s’ha de viure. Aquestes gales són úniques i cal viure-les, però l’endemà la normalitat torna. Quedem amb els amics i comentem una mica la jugada. Però tornem a ser nosaltres mateixos", relata la jugadora catalana.

Notícies relacionades

L’equip que pinta Pedri i executa Raphinha

El Barça pensa en gran

De la gala en recorda molts moments, però els instants previs a la coronació encara la desconcerten. "Va ser un moment molt estrany. No ho havien fet mai així. Diuen que anunciaran la Pilota d’Or femenina i comença un rànquing i jo dic: “¿On soc, jo?” No m’hi veia [riu]. No sabia què passava i de cop veig un un contra un amb Mariona. Ens diuen que hem de sortir totes dues a parlar per micròfon. Ens trobem a fora i no sabem què hi fem, allà. Ens desitgem sort, ens fem una abraçada. Després ja tot va passar molt ràpid i no vaig tenir temps de pensar què passava", recorda del moment en què va haver de pujar les escales abans d’improvisar el discurs.

"Jo no visc cada dia amb l’objectiu de guanyar la Pilota d’Or. És una conseqüència de la feina ben feta durant la temporada". Aitana Bonmatí manté la seva essència, juntament amb una aura cada cop més daurada. Més única. La d’una llegenda que tindrà sempre un capítol en la història del futbol.