Joan Garcia entra avui en una altra dimensió: estrella del Barça i, finalment, a la selecció

Un porter, de 24 anys, que viu la seva setmana gran, allistat per Luis de la Fuente per a la selecció, que l’ha obligat fins i tot a una inusual convivència de quatre porters en una convocatòria. Una cosa mai vista.

Joan Garcia ofereix protecció per als seus companys, que es van espantar dimecres passat quan es va posar la mà al bessó esquerre –idèntica cara de preocupació al demanar auxili mèdic en el minut 20–, i protecció per a un Barcelona que ha trobat un guardià perfecte. Tot i que després no va voler confirmar que havia buscat aquesta aturada perquè li donés temps a Raphinha a col·locar-se unes noves botes. L’hi van preguntar al porter, però va esbossar un somriure i en no va donar cap pista.

Quatre xuts a porteria del Rayo; quatre parades

No hi ha ningú a la Lliga que mantingui casa seva tan cuidada, amb unes estadístiques sorprenents: 63 parades, 79% d’encert i, a més, 89% d’encert en la passada. O sigui, un porter amb peus, pacient en l’elecció de connectar amb el defensa més adequat, i amb mans poderoses, que resisteixen fermes xuts de tot tipus.

I sinó que l’hi preguntin a Carlos Martín, el jugador del Rayo, que va topar amb el seu cos als 50 segons de partit quan tenia el gol més fàcil de la seva vida. O quan Álvaro García, ja a la segona meitat (minut 61), va deixar anar una puntada de peu que va trobar resposta en un plàstic, i alhora efectiu, vol de Joan Garcia.

Res comparable, no obstant, amb la parada poc acadèmica, però tremendament felina i plena d’intuïció amb què va repel·lir el cop de cap d’Unai López a la sortida d’un córner del Rayo (minut 62), que es frustrava cada vegada que s’apropava a l’àrea blaugrana.

I en l’últim sospir, De Frutos va deixar anar un verinós xut amb la dreta (minut 89) que va trobar una altra ràpida resposta del porter del Barça, un porter que no ha sentit, en cap moment, la pressió que irradia aquest càrrec. O sigui, quatre xuts a porteria del Rayo; quatre parades del Joan. «És una pena que el Joan hagi fitxat pel Barça», va confessar Íñigo Pérez, el tècnic del Rayo.

Juga al Camp Nou com si hi portés tota la vida quan, en realitat, amb prou feines ha estat allà cinc mesos. Abans va jugar a Montjuïc. Però ell ha sabut construir una llar confortable, malgrat que ha hagut de reinventar-se com a porter, acostumat com estava a viure més protegit.

A l’Espanyol acostumava a tenir més defenses al seu voltant. Al Barça, en canvi, els té, però lluny, molt lluny, de la seva àrea d’influència. De vegades necessita prismàtics perquè habiten, com li va passar diumenge, a 50 metres. Però ell no es deixa impressionar per aquesta enorme distància. Juga tranquil, conscient, a més, que no es desconnecta dels partits.

Les ‘parades invisibles’

Ni a l’inici quan el Rayo va copiar la tàctica del Newcastle per castigar l’esquena dels laterals. Ni al final quan ha d’aguantar amb les seves mans un Barça desfigurat en l’aspecte físic, sense cap energia.

A Joan Garcia se li veuen en cada partit les parades que es veuen. I les que no deixa que es vegin, sobretot en aquestes centrades laterals en què interpreta amb astúcia la velocitat i direcció de la pilota per evitar la rematada dels davanters. Intueix la trajectòria i avorta el perill abans que sigui irreversible. Són accions gairebé invisibles, però gairebé d’idèntic valor per a un equip, el Barça de Flick, que viu gairebé sempre al límit.

Quan està a punt d’estimbar-se apareix la figura del Joan, que s’ha instal·lat en aquesta porteria que va devorar tipus més il·lustres en el seu moment (Vitor Baía és el cas més simptomàtic) amb una naturalitat aclaparadora.

Notícies relacionades

Un cop de cap d’Araujo evita l’ensurt del Barça davant el Rayo

El cap d’Araujo i les mans de Joan salven el Barça

Joan Garcia porta una setmana de somni. Tres partits al Camp Nou, tres victòries, ha superat un ensurt de lesió que es va quedar en res, és líder de la Lliga i a quarts de final de la Champions (ha debutat en aquest torneig sense cap vertigen tot i que els blaugranes no han deixat la porteria a zero en cap dels 10 partits), amb Espanya mirant-lo ja d’una altra manera.

Va poder, i va merèixer, anar amb la selecció sent el porter més decisiu de la Lliga quan vestia la samarreta de l’Espanyol durant la temporada passada. Però ha necessitat venir al Barça, previ pagament de 27 milions d’euros –preu fixat en la seva clàusula de rescissió–, per entrar en una nova dimensió, i ha provocat que De la Fuente s’inventi la fórmula dels quatre porters amb Espanya per evitar la injustícia històrica de deixar el Joan a casa.