Elogi de la dificultat

El Barça va tenir, al començament del partit, el posat del campió. Va jugar com si vingués d’un d’aquells partits de la temporada passada en què va posar en perill, i escac i mat, els grans de LaLiga. Ara no jugava contra un dels grans, però de vegades, quan ja tenia gairebé vençut el futur, va fer l’efecte que s’arriscava a una ensopegada penosa, d’aquelles que fan que els grans abracin el futur i acabin demanant auxili.

Aquesta vegada el principi va anar massa de pressa, va ser massa fàcil, com si els equips haguessin apostat a acabar el partit abans de la primera part de la primera meitat. Un avorriment ètic, en el terreny futbolístic, i estètic, en l’exhibició de les individualitats, pendents tan sols del fet que Lamine Yamal completés el partit des de l’altura en què ara està situada la seva passió per mostrar el mateix quadre des de posicions, i passions, diferents.

La rapidesa amb què l’equip de Mallorca es va desfer de dos dels seus jugadors decisius va perjudicar paradoxalment la passió futbolística blaugrana. Al Barça li va bé suar una mica. I les llàgrimes, la felicitat d’haver marcat en situacions complexes. Això ho va aconseguir de seguida, com si l’equip hagués assajat els dos primers gols per preparar la seva tendència a les golejades. I d’això el Mallorca en sap més que molts altres.

Notícies relacionades

Assemblea de Compromissaris: la UEFA volia castigar el Barça sense jugar la Champions una temporada, segons revela Laporta

Laporta presumeix de recuperació econòmica: «Qui no ho vegi és perquè no hi ha més cec que el que no vulgui veure»

L’equip es va esperar que arribessin els gols com si ja estigués escrita la seva victòria i el mateix conjunt mallorquí li va entregar la cullera perquè en fes el que li donés la gana. L’excés de facilitat va acabar convertint el partit, en la segona part, en una exhibició de res.

Totes les línies es van distingir per l’avorriment, paral·lel sens dubte al penós espectacle de la graderia, resignada per les decisions arbitrals que, a part de ser justes, van matar un partit del qual no s’esperava igualtat sinó més aviat passió. El gol de Lamine és la primera part d’una vida que exigeix dificultat perquè això no sigui un avorriment entre campions.