No és l’arc, és la fletxa

La frase "no és l’arc, és la fletxa" s’utilitza habitualment per emfatitzar que l’habilitat i l’esforç individual són més importants que les eines o recursos disponibles. En aquest context, la frase suggereix que no importa tant l’arc, sinó la destresa de qui l’utilitza, és a dir, la fletxa. La frase es refereix a la importància de la persona que maneja l’arc i la fletxa, no només a l’arma en si mateixa. S’utilitza per destacar que l’habilitat, l’actitud i la determinació de la persona són factors claus en l’èxit, més enllà dels mitjans que s’utilitzin. La frase, amics, recalca, reforça, la importància de l’habilitat individual (la fletxa) sobre l’instrument (l’arc) en la consecució d’un objectiu.

Quan es busca la raó per la qual un supercampió, qui sigui i de l’esport que sigui, domina amb autoritat aclaparadora, escandalosa i, sobretot, amb unes maneres impressionants en tots els sentits, se sol cometre l’error i, en especial, en el món del motorsport, de prioritzar la màquina, la moto, el cotxe, el monoplaça, abans que el pilot. I no, amics, no, en molts casos, en molts, no és l’arc, és la fletxa.

No ho explicaran mai, no ho voldran reconèixer, no sortirà dels seus llavis, tot i que podrien, la veritat, seria fins i tot sa per al motociclisme, el Mundial, MotoGP i, fins i tot, per als fans; però Claudio Domenicali, CEO de Ducati; Gigi Dall’Igna, guru absolut de Ducati Corse, i Davide Tardozzi, team manager de l’equip de Borgo Panigale (Itàlia), van escollir Marc Márquez abans que Jorge Martín perquè temien que els pogués guanyar, aquest 2025, amb una Aprilia o una KTM, ja que tant Yamaha com Honda encara estan lluny.

Ells, Domenicali, Dall’Igna i Tardozzi, diran que volien ajuntar els dos millors del món. No. Diran que no se’ls podia escapar un vuit vegades campió. Ja, sí. Diran que, a l’observar i analitzar la telemetria de MM93 amb la Ducati vella, del 2023, i veure’l derrotar fins i tot en tres ocasions (Aragó, San Marino i Austràlia) les Ducati pota negra, van imaginar les bogeries que podria fer, si el tinguessin, amb la Desmo oficial.

L’únic que marca la diferència

Però l’autèntica raó del sobtat canvi de cavall, de Martinator a MM93, va ser, simplement, perquè els va agafar por que aquest prodigi del pilotatge i moltes més coses els pogués arrabassar el títol, el domini de la categoria i fins el prestigi de les seves motos de carrer, guanyant-los amb una modesta Aprilia o una moto ¡austríaca!

Notícies relacionades

Espanya debuta a l’Europeu amb derrota contra Països Baixos, actual campió

Alcaraz inicia a Cincinnati el difícil assalt al número u

Perquè Domenicali, Dall’Igna i Tardozzi en saben molt de motos, però també saben prou bé que Marc Márquez és l’únic pilot de la història que marca la diferència. Ho va fer quan la seva Honda no era, ni de bon tros, la millor moto (i va guanyar sis títols), i ho fa ara, quan té el millor arc.

Va ser per això que Dall’Igna, després del doblet de Brno, va dir a Marc: "Ho sabia, sí, però ara entenc millor per què no guanyàvem el títol". Perquè era Marc qui els derrotava, no la Honda.