Pogacar guanya el quart Tour amb una festa a París

Bravo, bravo i mil vegades bravo. No hi havia res en joc, únicament l’honor, la satisfacció d’enfundar-se el mallot groc i la de ser l’hereu dels grans herois del Tour per recompensar els espectadors que patien sota la pluja de París. ¡Bravo! Tadej Pogacar, que, sentint-se cansat, va voler prendre’s l’últim dia de cursa com una clàssica mentre la resta dels corredors, entre ells Jonas Vingegaard, prenien el passeig parisenc com una marxa cicloturista.

Pogacar no solament és un gran del ciclisme. També ho és de l’esport, estrella mundial, que a partir d’ara ja enfoca el camí per a una cinquena victòria, l’any que ve, en el Tour que naixerà a Barcelona i serà història a París, la ciutat que ahir el va tornar a consagrar com va fer dècades abans amb Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Induráin. Els cinc Tours, i fins a la possibilitat de superar-los, començaran a estar d’aquí a 12 mesos a l’abast d’aquest mite de 26 anys que deu tenir ganes de vacances i que no vol ni que li parlin d’una Vuelta que no correrà. Confirmat el lideratge de Juan Ayuso com a relleu de Pogacar a l’UEA per a la ronda espanyola.

Un gran com ell només podia desafiar la pluja, oblidar del risc i lluitar amb un altre talent d’aquest esport, Wout van Aert, vencedor a París i que va aconseguir en l’última de les tres ascensions al turó de Montmartre el que no havia aconseguit el seu cap Vingegaard en tot el Tour. Va deixar clavat Pogacar. ¡Bravo, bravo, bravo!

Va ser una recompensa al millor ciclisme en un Tour esgotat després d’unes etapes pels Alps que es van inclinar més cap al badall que pel ciclisme emocionant que es va veure a la ciutat de les llums... i la pluja.

Sentenciat a Hautacam

Pogacar va posar París de festa i va fer de les postres el millor plat d’una tercera setmana, en què va regalar victòries pensant més en el groc . A Hautacam ja va sentenciar el Tour i només va esperar uns atacs de Vingegaard que es van quedar en conats. Segur que Van Aert pot posar-se amb ell i ensenyar-li el vídeo de l’instant en què Pogacar aixeca el peu. Impossible seguir-lo. ¡Bravo, bravo, bravo!

Pogacar va travessar la línia dels Camps Elisis sabent que els últims 56 quilòmetres no comptaven, anul·lats pel perill de la tempesta. Va travessar la meta aixecant el braç minuts abans de besar la seva nòvia i ciclista Urska Zigarg, amb qui se n’anirà de vacances. Ella no corre el Tour (esment especial del triomf de Mavi García) i ell està fatigat, més de cap que no pas de cames.

Pogacar, de fet, s’ho passa bé en dies com el que ha viscut a París. El cansa haver de sortir a neutralitzar Vingegaard sabent que els atacs del danès no van enlloc per més afany que hi posi l’únic ciclista que s’atreveix a plantar-li cara. Tal és la superioritat de Pogacar, que fins i tot sembla que, de vegades, el Tour sigui avorrit. Una sensació que es va apoderar de Pogacar en algunes etapes de la tercera setmana, en un Ventoux i uns Alps on va regalar etapes, cosa que no havia fet mai.

Sense rival

¡Bravo, bravo, bravo! Pogacar va guanyar el Tour més ràpid de la història, 42,84 quilòmetres per hora; ajuda la preparació, les carreteres, que són millors, les baixades on volen amb els frens de disc i unes bicis més veloces.

No el pot vèncer ningú en el Tour. Però és la marca d’una època. Els espanyols van xalar de valent en els cinc Tours d’Induráin, però ¿què pensaria un eslovè al veure Miguel controlar a la muntanya i sentenciar en les contrarellotges? ¿I la canalla, avui amb cabells blancs, que creixien lluny de Bèlgica veient Merckx guanyant a tot arreu?

El ciclisme és així; un guanya, Pogacar, i els altres miren, tot i que Van Aert obsequiï amb el millor final de festa d’un Tour a París. ¡Bravo, bravo, bravo.

Mavi García fa història al guanyar l’etapa

El que no han sigut capaços de fer els homes en aquesta edició del Tour, que acabava aquesta tarda a París amb el lideratge inqüestionable de Pogacar, ho ha fet en la segona etapa de la ronda francesa femenina la corredora mallorquina Mavi García, de 42 anys, el gran símbol entre les ciclistes espanyoles. Mavi García, després de molts anys, ha pogut fer realitat el seu somni a l’aconseguir un triomf memorable sofert i agònic a la cota de Quimper a la Bretanya, després d’aguantar el ritme de les favorites i aixecar els braços en la línia de meta amb dos segons de diferència sobre el pilot.Després de molts anys i d’haver corregut en equips com el Movistar, Mavi García, que ara està enrolada al Liv, s’ha reivindicat en l’experiència de la seva cursa professional. Després d’haver sigut l’any passat protagonista al turó de Montmartre, punt calent en l’última etapa del Tour masculí, i que l’any passat va ser determinant en el repartiment de les medalles dels Jocs Olímpics de París.Fins ara cap espanyola havia aconseguit un triomf en una etapa al Tour femení. És el quart cop que es corre en l’organització d’ASO, propietari del Tour i de la Vuelta. Anteriorment, quan la cursa s’anomenava la Grande Boucle, la biscaïna Joane Somarriba va aconseguir tres victòries absolutes.La ciclista espanyola va atacar a falta de 10 quilòmetres i va vèncer al davant de les favorites. García va atacar a falta d’11 quilòmetres per al final, va coronar en solitari l’últim port del dia i es va llançar al límit a recórrer els 4,5 quilòmetres finals fins a la meta amb un avantatge de poc més de 10 segons. La falta d’entesa en el pilot, malgrat que les favorites per a la general es vigilaven i augmentaven el ritme, va permetre que l’esforç de Mavi obtingués premi i arribés dos segons al davant. L’espanyola supera, a més, Annemiek van Vleuten com la corredora més veterana a guanyar al Tour, mentre que les bonificacions han provocat un canvi de mallot groc, que ara vesteix Kim Le Court en comptes de Marianne Vos.

21a etapa

1. Wout Van Aert (Bel/Vis) 3h 7m.30s

2. Davide Ballerini (Ita/Xat)....... a 19s

3. Matej Mohoric (Esl/TBV)........... m.t.

4. Tadej Pogacar (Esl/EUA) ...........m.t.

5. M. Jorgenson (EUA/Vis)...... a 26s

General

1. T. Pogacar (Esl/EUA)......... 76h 32s

2. J, Vingegaard (Din/Vis).. a 4m 24s

3. F. Lipowitz (Ale/RB)................ a 11m

Notícies relacionades

Gimeno, decebut amb la plata en salt d’alçada: "Tornaré"

Piastri venç els elements i lidera un altre doblet a Spa

4. O. Onley (GB/TPP).......... a 12m 12s

5. F. Gall (Aus/AG2R).......... a 17m 12s