La mala sort s’acarnissa amb Iván Romeo en la lluita pel triomf

Marcelino Torrontegui, un mite entre els auxiliars del ciclisme, mima cada dia Iván Romeo. Mentre el ciclista val·lisoletà es relaxa sobre la llitera de massatge, de vegades fins i tot mig adormit, com si es tractés d’un somni, li repeteix que té classe i que pot guanyar una etapa del Tour, un buf d’alegria per a un ciclisme espanyol que navega amb les veles caigudes camí de París.

Romeo és el ciclista més jove d’aquest Tour que guanyarà Tadej Pogacar, més sentenciat que el veredicte d’un Tribunal Suprem. Amb 21 anys, vestit amb el jersei de campió d’Espanya, va venir a la carrera a aprendre, a buscar una fuga impossible, a destacar, com va fer en la contrarellotge plana del cinquè dia que va guanyar Remco Evenepoel, i a superar els obstacles de muntanya, que no són el seu fort, amb certa tranquil·litat i sense riscos.

Última oportunitat

De fet, l’equip del Movistar el va tenir diversos dies a règim d’exhibicions pensant en la penúltima etapa, que potser sobrava pel seu disseny, per què no dir-ho, però que tenien marcat en vermell com l’última oportunitat perquè el ciclisme espanyol no se n’anés de blanc desgraciadament immaculat d’aquest Tour.

Romeo ho havia fet tot perfectament. S’havia colat en la fuga bona d’on va sorgir el guanyador del dia, l’australià Kaden Groves, més acostumat a guanyar en l’esprint que en solitari, i tenia força a les cames i convenciment al cap per imposar-se; sí senyor, que ja havia demostrat capacitat en gestes d’aquest estil.

Però 19 quilòmetres abans d’arribar a la meta es va trobar una corba, amb la pluja que està caient al Tour durant aquests últims dies de carrera, i va anar per terra en un paviment relliscós, una patacada de cal déu contra la vorada. Mallot trencat, tors ensangonat, Torrentegui desesperat, amb ganes de plorar, i el noi negant-se a posar punt final a un Tour que per a ell era com un màster per incorporar al seu currículum i no enganyar ningú.

Pogacar, cansat

Adolorit, amb la bici trencada, amb la ràbia al cos, ja no hi va haver res més a fer que creuar la línia d’arribada a 22 minuts, la penúltima abans que les tres pujades al turó de Montmartre –a veure com respon la pluja a París– liquidin el quart Tour de Pogacar, que continua repetint que està molt cansat, com si fos un avís per al comunicat que l’UAE emetrà dimecres sobre si participa en la Vuelta, cosa que cada vegada sembla més improbable. Juan Ayuso es prepara per reemplaçar-lo en cas de negativa.

I negatiu per al ciclisme espanyol i en tots els aspectes ha sigut aquest Tour, en el qual les dues principals figures, Enric Mas i Carlos Rodríguez, han acabat abandonant. En el qual només hi ha hagut dos intents seriosos per guanyar una etapa: el que va protagonitzar el corredor mallorquí al Ventoux i Romeo ahir entre carreteres traïdores.

Serà un Tour en el qual Cristián Rodríguez ocuparà com a primer espanyol la 20a plaça de la general, als 30 anys, ciclista d’El Ejido, Almeria, integrant d’un Arkéa francès que, si no troba ràpid un patrocinador, no seguirà l’any que ve. El seu company de Tres Cantos (Madrid), Raúl García Pierna, acabarà el 26è i sense que la resta dels compatriotes hagin tingut cap oportunitat per brillar. Iván García Cortina i Pablo Castrillo no van tenir possibilitat de destacar en els quilòmetres finals.

Penúltima etapa

1. K. Groves (Aus/Dec)....... 4h 6m 9s

2. F. Van den Broek (PB/Pic)..... a 54s

3. P. Eenkhoorn (PB/Sou).......... a 59s

4. S. Velasco (Ità/Xds) a 1m 4s

5. R. Gregoire (Fra/Gro)......... a 1m 4s

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE) 73h 54m 59s

2. J. Vingegaard (Din/Vis)... a 4m 24s

3. F. Lipowitz (Ale/Han)........ a 11m 9s

Notícies relacionades

Sarina Wiegman, la dona de les finals

Una final per segellar una era

4. O. Onley (GB/Pic)............ a 12m 12s

5. F. Gall (Àus/Dec).............. a 17m 12s