La ronda francesa

Pogacar deixa molt clar que no guanya perquè no vol

L’australià O’Connor venç en l’etapa reina, amb l’eslovè en segona posició després de controlar un atac de Vingegaard.

Pogacar deixa molt clar que no guanya perquè no vol
2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

La boira cobreix el cim de Courchevel, on els corredors van arribant un a un. Entre el fred i el cansament en l’etapa reina només queda una cosa clara: Tadej Pogacar no guanya perquè no vol. Per la raó que sigui, el fenomen eslovè, el que ha sortit d’un refredat, el que cada dia té menys ganes de córrer la Vuelta, ha adoptat una careta conservadora, tot i que ho pateixi l’espectador i no diguem el que es gela als Alps. Té el Tour guanyat. ¿Per què ha d’arriscar?

L’etapa reina va semblar com un sopar que decep, de vegades per la cuina i d’altres per la companyia o el preu. A 73 quilòmetres del final va atacar Jonas Vingegaard per comprovar que era més fàcil que se li desenganxés la tireta que porta al nas que Pogacar. El pla no li va funcionar per més gregaris que posés.

Pogacar es va quedar sol, va controlar, es va enganxar al seu rival danès i, quan aquest es va rendir, llavors li van arribar els companys que es van quedar endarrerits. Fins i tot va rebre algun cop a l’esquena, més suport, "ho tens fet xaval". El Tour és teu tot i que no guanyis l’etapa reina perquè no vols. I sí que va vèncer Ben O’Connor, el ciclista australià que l’any passat va estar a punt de guanyar la Vuelta. Va ser líder de la sisena a l’antepenúltima etapa i va acabar segon, com segon va ser també en el Mundial de Pogacar. És el regal inesperat de l’eslovè, el que tritura com una piconadora el voluntariós corredor colombià Einer Rubio, que anava a creuar la meta en segon lloc i va mirar de mantenir dret el cap del Movistar, en un Tour horribilis per al ciclisme espanyol, perquè Enric Mas es va retirar ahir i perquè Carlos Rodríguez, que anava desè, es va trencar la pelvis dimecres en una caiguda.

El dia es presentava perquè es visqués espectacle del millor i atacs que ni s’havien vist al Pirineu. Però, per desgràcia, aquest Tour navega cap a París amb el sentiment que la cursa es va començar a acabar amb l’atac de Pogacar a Hautacam, on va fer sortir els colors a Vingegaard. El danès ho va intentar ahir a una distància considerable... Res a fer, una condemna, un altre any sense guanyar el Tour tret que hi hagi una sorpresa més monumental que la dura ascensió d’avui a La Plagne, en el comiat dels Alps i de l’alta muntanya.

Divuitena etapa

1. B. O’Connor (Aus/Jay)....5.03.47 h.

2. T. Pogacar (Esl/UAE)........a 1.45 m.

3. J. Vingegaard (Din/Vis).....a 1.54 m.

4. O. Onley (GB/Pic)................a 1.58 m.

5. E. Rubio (Col/Mov)..................a 2 m.

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE)....66.55.42 h.

2. J. Vingegaard (Din/Vis)....a 4.26 m.

3. F. Lipowitz (Ale/RB)..........a 11.01 m.

Notícies relacionades

4. O. Onley (GB/Pic).............a 11.23 m.

5. P. Roglic (Esl/RB).............a 12.49 m.