"La lluita mental va ser el pitjor"

Va aixecar els braços. Era com si volés. Aitana Bonmatí s’allunyava de la pilota que acabava de colar a la porteria de Berger feia un moment a la recerca d’alguna cosa. De confort, de celebració, de les seves companyes. La van acompanyar i la van abraçar. Era el tancament d’unes setmanes molt complicades. El 27 de juny la ingressaven i havia de veure l’amistós contra el Japó per la televisió de l’hospital. Una meningitis vírica l’havia deixada KO. Van arribar les pors quan s’hi va haver de quedar un parell de nits. Ara, amb prou feines un mes després, la migcampista ha sigut decisiva perquè Espanya es planti a la seva primera final en una Eurocopa.

"Ho va passar malament, sobretot quan va entrar a l’hospital. Aquí és on s’encenen les alarmes", confessen des de l’entorn més pròxim de la futbolista a EL PERIÓDICO. Ella mateixa va veure la gravetat de la malaltia quan la van mantenir a l’hospital un parell de dies. Una meningitis vírica és un tipus d’afectació del sistema nerviós central, habitualment per un virus, que consisteix en una inflamació de les meninges, les membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal.

Per arribar al diagnòstic, després d’identificar els símptomes, es practica una punció lumbar per accedir al líquid cefalorraquidi. Fins a tenir clar el diagnòstic van passar hores de dubtes i de por. La febre li havia fet perdre’s entrenaments i l’Eurocopa semblava que perillava.

Al cap de poques hores, però, l’Aitana va notar que millorava. "Quan es va trobar més bé, cap al cap de setmana, això li va donar una injecció d’energia i motivació. Pensa: ‘No m’ha deixat KO’. I vam començar a mirar com podia tornar de manera progressiva. El risc era que se li tornés a inflamar o que fent esforços repetits tingués alguna lesió muscular, ja que per una meningitis perds pes i múscul. A més, prenia bastants medicaments, que també tenien feien un efecte sobre el cos, perquè no hi està acostumada", afirmen des del seu entorn.

Per a l’Aitana va ser més difícil de gestionar la malaltia mentalment que no pas físicament. "Va ser just després de les vacances i abans de començar la competició. No et deixa fer la pretemporada. Va ser gairebé pitjor la lluita mental que la física. Quan et trobes bé, ja agafes la forma. Però el tema mental va ser el que li va costar més", diu el seu entorn.

I això que l’Aitana és una persona molt determinada. És un dels valors més grans que té. Aquesta tenacitat i tossuderia. La tossuderia d’aconseguir tot el que es proposa, encara que de vegades no depèn només d’ella. No hi ha gaires reptes que no hagi aconseguit. No negocia ni en l’esforç ni en la feina, però en aquesta situació l’única cosa que podia fer era esperar.

Anar frenant-la

I el temps de vegades és complicat de gestionar. Sobretot quan cada hora que passa t’acosta a una Eurocopa que saps que és clau. Per a tu i per al teu equip. Havia de tornar d’una manera gradual, ja que hi havia el risc que la meninge es tornés a inflamar. Per això el cos tècnic va haver de "parar-la". "L’Aitana té moltes ganes de jugar i l’hem d’anar frenant. El que prima ara és la salut", assenyalava Montse Tomé.

L’Aitana es trobava bé, però no podia jugar d’entrada. "Havia d’entendre que no podia anar de titular en els dos partits. Però vist en perspectiva va ser el més encertat", afegeixen les mateixes fonts. Contra Itàlia, el partit més complicat de la fase de grups, va tornar a l’onze titular i tot va tornar a rodar.

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Flick manté afinat el Barça

"Em trobo al cent per cent", deia al seu entorn. Una bona part del seu grup d’amics i els seus pares ja eren a Suïssa per al partit de quarts de final contra l’amfitriona i l’Aitana s’havia recuperat en un temps rècord. Tot encaixava i la de Ribes va tornar a disfrutar. La por va quedar només en un mal record. Contra Suïssa va córrer més de 13 quilòmetres, amb uns paràmetres comparables a una semifinal o final de la Champions. "Després de Suïssa va tenir un reforç d’ànim", diuen.

I van arribar les semifinals contra Alemanya. I va aparèixer el seu futbol, que va salvar Espanya. La selecció espanyola bufava fort per no enfonsar-se contra una Alemanya que lluitava per discutir-li el pas a la final. I l’Aitana va crear una nova genialitat. La diana té una part de talent, perquè hi ha molt poc angle. Hi ha una cosa especial per fer-la passar per l’espai mil·limètric que va deixar Berger al pal esquerre. No va ser casualitat que busqués just aquest espai, ja que els tècnics havien comentat aquest aspecte de la portera alemanya. I així va ser en el minut 113. I és que l’Aitana sempre irromp com més difícil sembla.