Els detalls d’una negociació àrdua

Es va tractar de donar forma al somni. Hi va haver reunions amb Keith Pelley, llavors cap de la Ryder Cup Europe, per acollir l’edició del 2023. Es van activar les institucions catalanes i espanyoles. L’expresident de la Reial Federació Espanyola de Golf, Luis Gonzaga Escauriaza, recorda en conversa amb aquest diari que el llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont, es va entregar a la idea. "Va fer de guia en moltes ocasions i va participar en moltes presentacions. Cal dir que estava enamorat del projecte". Ara, curiosament, l’Ajuntament de Girona ha optat per apartar-se’n.

Malgrat els esforços, Camiral va perdre davant Roma. Això va passar el 2015, perquè a la Ryder Cup li agrada designar les seves seus set anys abans. La RFEG ja venia de perdre amb la candidatura de Madrid amb un camp per fer a Tres Cantos davant París 2018. La segona Ryder espanyola després de Valderrama no acabava de brotar.

El recent president de la RFEG, Juan Guerrero-Burgos, revela que si Camiral va perdre davant Roma va ser per un canvi de les condicions una setmana abans de la decisió final "que ens va perjudicar. No es van portar gaire bé".

Sense subhasta

El projecte va deixar pòsit en l’organitzadora de la competició. Li van agradar les instal·lacions, les comunicacions, les seves possibilitats. Li van agradar fins al punt que per a l’edició del 2031 va ser Ryder Cup Europe, ara dirigida per Guy Kinnings, alhora director executiu de l’European Tour Group, la que es va posar en contacte amb Camiral i no al revés. Diuen algunes fonts que Kinnings es va quedar fascinat amb la predisposició d’O’Brien d’obrir un terreny enorme per construir un tercer camp per a la competició, tot i que políticament no es va permetre. No veia compromís més fort que aquest.

"Va ser molt important que, a diferència de les altres vegades, ens diguessin que no hi hauria subhasta, que no tindríem competidors, que si aixecàvem el finançament, elegirien Camiral", explica Jorge Salardoy, CEO de RFEG. I el projecte no naixia des de zero.

Però el que va venir a continuació no va ser un procés pla. Més aviat alambinat. A Madrid es va avançar de forma greixada. El CSD s’hi va posar de cara de seguida. El Consell de Ministres va donar llum verda a la part estatal del finançament ja el 2023. A Barcelona, no obstant, hi va haver més reticències polítiques, més cautela, marcada sobretot pel component mediambiental, l’econòmic i després pel balanç poc entusiasta de la Copa Amèrica de vela.

Els canvis en el Govern i altres institucions locals van alentir el procés. "Va caldre anar a tornar a explicar de què anava cada vegada que hi havia eleccions i guanyaven uns altres", expliquen des de Camiral. Davant la lentitud a pondre l’ou, des de Ryder Cup Europe es va manifestar impaciència. Es van verbalitzar diversos ultimàtums. Sempre es va aconseguir posposar-los. Algunes regions espanyoles –Madrid, el País Basc i València, sobretot– es van oferir com a alternativa. Anglaterra també va mirar d’arrabassar l’opció espanyola.

La por de quedar-se sense l’esdeveniment va calar en alguns protagonistes davant la indecisió política catalana. Des de la RFEG s’assegura que sempre es va creure en Camiral perquè es tenia present que era molt del gust de Ryder Cup Europe. De fet, alguns consultats opinen que Kinnings va saber contenir el seu consell d’administració perquè el seduïa el projecte.

Elogis mutus

A finals de l’any passat la nova Generalitat del PSC va estudiar el projecte heretat d’ERC. Van entrar en el terreny de joc de la negociació Albert Dalmau, conseller de la Presidència, i Berni Álvarez, conseller d’Esports. ¿Els seus interlocutors? Kinnings i James White, de l’empresa organitzadora. Van imposar condicions noves que van ser acceptades. Van continuar perseverant Denis O’Brien i David Plana, CEO de Camiral. Les visites dels dirigents europeus al camp van ser nombroses.

Poc abans havia entrat per ajudar Barcelona Global, una agència per dinamitzar l’activitat econòmica a què va recórrer l’Administració catalana. Se li va encarregar trobar patrocinadors que alleugessin la càrrega pública de la part catalana del finançament.

Emilio Cuatrecasas, segons diferents fonts, es va entregar a la causa. També en tràmits administratius. Els patrocinadors durant la competició van a càrrec de la mateixa Ryder Cup, però fins al 2031 hi ha un bon nombre d’esdeveniments per als quals Barcelona Global ha captat patrocinadors, d’empreses i particulars.

"Ha sigut un procés llarg que jo he vist molt net, en el qual han participat moltes institucions. Totes han ajudat i això és molt difícil davant tantes parts. No he vist dubtes. És veritat que la Generalitat actual ha tingut un paper molt impulsor. Però la voluntat política ha sobrat per part de Catalunya i d’Espanya", indica a aquest diari Cuatrecasas.

Notícies relacionades

Berni Álvarez, conseller d'Esports: "Estem orgullosos de poder dir que a Girona, a la Costa Brava, i a Catalunya es farà la millor Ryder de la història"

Anglaterra remunta davant Itàlia i ja espera rival per revalidar el títol

Les felicitacions es reparteixen entre tots els consultats de totes les institucions. De Madrid a Barcelona i viceversa, passant per Caldes de Malavella. "En moments de dificultats vam mantenir la fe. Tots crèiem que seria possible. I hem creat complicitats i relacions personals que són molt importants entre tots els agents de la negociació", acaba Gonzaga.

Barcelona Global celebra la designació

Barcelona Global va valorar ahir molt positivament l’organització de la Ryder Cup a Catalunya, «un esdeveniment esportiu de primer nivell internacional que suposarà una oportunitat excepcional per al posicionament global del territori», va destacar l’entitat en un comunicat.L’entitat recorda la seva aportació per portar la Ryder. «Barcelona Global va iniciar les converses per atraure aquest esdeveniment fa dos anys, amb l’anterior Govern de Pere Aragonès, i ha continuat treballant amb l’actual de Salvador Illa per facilitar els acords institucionals i acostar el teixit empresarial privat, clau per a l’èxit d’un projecte d’aquesta envergadura».«Barcelona Global considera que l’esdeveniment generarà un impacte econòmic directe i indirecte, revalorització del territori i millorarà les infraestructures de mobilitat, a més de posar especial èmfasi en la sostenibilitat mediambiental».