Cata Coll: "En els partits vaig amb el cap fred i amb el cor calent"

Fa tres anys la vam entrevistar durant la fase de grups del Mundial i va dir que tenia clar que si Misa no es lesionava, no jugaria, així que s’ho prenia com una pretemporada després d’una llarga lesió i una mica, fins i tot, com unes vacances. ¡Com han canviat les coses!

Aquest Mundial em va donar un xut d’adrenalina per ser avui aquí, per tornar a confiar en mi després d’aquella lesió. Aquesta confiança que vaig rebre em va portar a ser on soc avui. Una putada que comencés així l’Eurocopa, però bé, vaig sobreviure i ara estic molt bé, amb confiança i bones sensacions.

Vostè mateixa va dir a la seleccionadora, Montse Tomé, que no estava bé per jugar en el debut de l’Eurocopa contra Portugal. ¿Costa fer un pas així?

Sí, és molt difícil, perquè vens amb la il·lusió de tot l’any per jugar aquesta Eurocopa, de poder fer una cosa gran, i quan vaig veure que per al primer partit no em trobava bé, vaig haver de prendre la decisió de fer un pas al costat pel bé de l’equip. L’Adri [Nanclares] estava entrenant molt bé, calia fer-li confiança a ella. És molt fotut, perquè saps que hi ha el risc de perdre el lloc, però en el futbol cal ser honesta i vaig haver de dir que no podia fer-ho.

Quan va jugar l’Adri el tercer partit, quan vostè ja estava recuperada, ¿s’ho esperava?

No sabíem res de qui jugaria. És veritat que jo per al tercer partit em trobava bé i que podria haver jugat. Va ser decisió de l’entrenadora. Em notava bé i després dels entrenaments em vaig sentir millor que abans d’aquest partit. Crec que l’Adri ho va fer molt bé, crec que també cal fer-li confiança quan algú ho està fent bé i crec que també ho van fer per això.

Ara, Alemanya. ¿Què li va semblar el seu partit contra França, amb deu jugadores des del minut 13?

Va ser un duel molt intens, molt físic. Crec que Alemanya físicament va fer un partit espectacular, a sobre amb una menys, s’hi va deixar la vida. Serà un partit molt complicat. Sabem com són les alemanyes, que són molt quadrades. I serà difícil superar aquesta defensa. Però Espanya té la il·lusió de fer una cosa gran. Tenim ambició i podem fer-los mal amb el nostre joc.

¿Què està passant amb els penals?

¡Ja, ja! Ho hem parlat molt, no sé què està passant en aquesta Eurocopa amb els penals. O els llancen molt malament, o les porteres són molt bones. Crec que cada vegada s’estan analitzant malament els penals, com els tiren. Les porteres cada vegada estem més preparades per a això i crec que s’està notant.

L’altre dia vaig llegir a les xarxes una publicació que posava: "No esteu preparades per veure Cata llançar el cinquè penal contra Alemanya de rabona». Sabem que és una cosa que sempre ha volgut fer, menys això de la rabona.

[Riu] ¡A mi m’encantaria! A més, avui en l’entrenament ho he dit, que m’encantaria llançar entre els cinc primers, a veure si em deixen. No crec que em deixin, perquè hi ha molt bones llançadores, però tant de bo que sí.

La seva homòloga, Ann-Katrin Berger, va ser l’heroïna dels quarts de final contra França. Té 34 anys, ha superat dos càncers i és aquí, donant molta guerra.

S’ho mereix molt, i a més, com dius, amb tota la seva història. Va fer un partit increïble, ja no només pels penals, va fer una parada salvadora que és el que canvia el partit. I, després, a la tanda, és capaç de llançar aquest penal tan ben llançat. Per a ella va ser un partit d’aquests que dius: "He lluitat per ser avui aquí». És una gran portera, s’ha vist, i li desitjo tot el millor. Però tant de bo no tingui el dia contra nosaltres.

¿Què ha canviat en un any?

Hem guanyat maduresa i experiència en els partits fotuts. Hem après a tenir paciència, a no precipitar-nos, i crec que hem crescut molt tant les joves com les més veteranes. I així és més fàcil guanyar partits.

L’altre dia Vicky López parlava d’aquesta espineta amb Alemanya després del que va passar en els Jocs Olímpics de París, on les alemanyes els van deixar sense medalla. Vostè, llavors, va entonar el mea culpa i va dir que sentia que no tenien medalla per culpa seva. ¿Com ho afronta?

És una motivació extra. Aquest partit va ser un pal molt dur, per com va ser l’enfrontament, perquè comets un penal, te’l fan. I, òbviament, tinc moltes ganes d’aquest partit, moltes. Vaig amb el cap fred però amb el cor calent. Vull jugar-lo ja.

Per a una persona que aparentment és tan dura, tan forta, amb tanta confiança i seguretat, ¿costa exposar-se així i mostrar-se feble com ho va fer?

És molt fotut just pel que diu. Per la meva imatge de tia dura i orgullosa, perquè no m’agrada mostrar el que em passa. Però crec que era un moment també de pensar en mi, de ser cent per cent sincera amb mi i dir que no estava bé. I, bé, crec que aquesta temporada amb el Barça he anat de menys a més, m’he anat sentint millor i ara sí que estic en un bon moment.

Les porteres solen ser les grans oblidades. Si fallen, són al focus. Però de vegades una parada pot ser fins i tot més important que un gol.

Jo he fallat i fallaré mil vegades més. Salvaré també partits, o no, i això és el bonic d’aquesta professió: aquesta pressió sana que sents en cada duel. És el que a mi em motiva, per l’ambició que tinc; m’agrada sentir-me així. Per això vaig triar ser portera.

Les seves companyes la defineixen com algú que donaria la vida per elles, per això és tan estimada al vestidor.

És molt bonic que diguin això de mi. La gent que estimo no la pots tocar perquè vaig amb tot.

Parlava abans de la seva temporada al Barça. Ara el club està en un moment complicat, hi està havent moltes sortides, hi ha dubtes amb el projecte. Vostè és una d’aquestes tantes jugadores que acaba contracte l’any que ve. ¿Vol seguir en el club?

A veure, òbviament. Jo crec que l’estil del Barça és el que millor em defineix, pel meu joc de peus, per com soc... També confio en el club, en el projecte, que pugui seguir. No es pot acabar aquí i no volem que s’acabi aquí. Confio que es faci un bon projecte, en el qual confiïn en nosaltres des del club i en el qual es continuï apostant per nosaltres.

Notícies relacionades

Sense Juan Ayuso no hi ha paradís al Tour

Marc Márquez aconsegueix que els rivals el vegin imbatible

L’última i ens n’anem. ¿Pot explicar-nos l’aposta amb Vicky López de l’altre dia? Perquè ens va donar un bon ensurt.

Jo estava fent el ximple al vestidor i li vaig dir: "No t’atreveixes, avui que hi ha premsa, a sortir així [amb un embenat al cap] i fer veure que et fa mal. Si surts així a l’entrenament, jo et dono alguna cosa». I la tia ho va fer. A sobre, la que vaig perdre vaig ser jo, per tonta. És que a aquestes joves els és igual tot, no tenen por. Quina tia...