La història es repeteix: Màrquez arrasa

Les curses d’aquest any arrenquen amb només una idea al cap dels restants 21 pilots de la graella de MotoGP: ha de caure Marc perquè tinguem alguna opció. Si no cau el noi de Cervera (Lleida), aquí no hi ha més història que explicar que un nou triomf del vuit ¿nou? vegades campió del món. I vet aquí la història, el relat, no hi ha més. S’han ajuntat la millor moto, el millor equip i el millor pilot. I ha tornat a passar l’impensable tractant-se de Ducati: només la Desmosedici del Caníbal guanya, les altres pateixen. És el seu coratge, la seva determinació, la seva experiència, les seves mans, la seva saviesa els que fan que la nova bala vermella s’imposi a unes creixents Aprilia (ahir va ser segon Marco Bezzecchi) i a una renovada KTM (va acabar tercer, ¡per fi!, un fabulós Pedro Acosta).

I és així com comencen i acaben les curses. Trigarà més o menys Marc Márquez a recuperar o encapçalar el pilot. Es despistarà com li va passar, fa set dies, a Sachsenring (Alemanya) però, al cap de tres voltes, ja manava. I a Brno, davant 95.700 aficionats, va trigar tres corbes, superant primer Bagnaia i, després, en un interior a més de 200 km/h, Bezz, va aconseguir col·locar-se primer. I adeu-siau, es va acabar la cursa, Marc va començar a marcar el seu ritme, que va ser de minut i 54 segons mitjans i alts, mentre que els seus perseguidors no aconseguien baixar del minut 55. Per això, a mitja cursa, ja tenia dos segons sobre Bezzecchi. Per això va arribar el cinquè doblet i comença el compte enrere de la novena gran conquesta.

Perseguidors de categoria

Pot parlar-se, ¡és clar que sí!, d’un enorme Bezz; d’un recuperat Tauró de Mazarrón, que, ara, després del seu primer podi, abraça KTM i vol continuar-hi; es pot comentar el mal cap de setmana d’Àlex, el perseguidor de Marc, que va cedir un ple al 37 davant el seu germà; es pot escriure sobre un estratosfèric Raúl Fernández (Aprilia), que va ser el més ben privat; i també es pot parlar en gran, en ben gran, del brillantíssim i valent setè lloc, després de 98 dies sense córrer, del campió Jorge Martín (Aprilia), que ja torna i que, de mica en mica, ja veureu, es posarà, sens dubte, en la lluita pel podi. ¿Guanyar?, perdó, recordeu: totes les curses comencen amb un guanyador, Marc Márquez Alentà.

Notícies relacionades

Scheffler guanya l’Open britànic, el seu quart gran

Tasca pendent: els penals

"És bonic, molt bonic, aconseguir amb Ducati coses que Ducati no ha aconseguit mai, com aquestes cinc victòries seguides, perdó, aquests cinc doblets seguits, però més bonic és disfrutar d’aquesta moto, que et facilita la vida i et permet disfrutar del teu millor pilotatge", va comentar Marc al baixar del podi. "A l’inici de l’any, vaig dir que ho tenia tot per ser, de nou, campió i que tot estava a les meves mans i, per fortuna, tot ens surt rodó. Queda molt, massa, però soc molt feliç, molt. Per mi, és clar, pels meus i, també, per Ducati, que va confiar tant en mi."

Marc creu que almenys la seva Desmo ha fet un gran pas després del test d’Aragó. I, sí, a partir de Motorland, va ser quan el jove català va començar a enllaçar 10 triomfs consecutius, els cinc doblets seguits. "No penso cantar victòria, no penso creure-m’ho, ni de bon tros, així que, ara, descansarem uns dies i aviat tornarem, a Àustria, amb la mateixa mentalitat, determinació, ganes i coratge amb què vam començar aquesta aventura, que, insisteixo, encara no ha acabat", va sentenciar.