Pogacar dona el gran ensurt amb una caiguda abans del Pirineu

No hi ha res pitjor que clavar-se una patacada el dia abans que comenci el Pirineu. És com rebre un raig inesperat d’aigua freda quan un es col·loca sota de la dutxa una tarda gelada de gener. El maluc fa mal, el braç que impacta contra l’asfalt, també. Les nits són caloroses a Tolosa i tots comencen a treure els aires condicionats de l’habitació perquè només se sent tos en el pilot. Una altra preocupació.

Joseba Elguezabal és de Gatika, Biscaia. Renta cada dia la roba de Tadej Pogacar. Li fa massatges. El cuida com si fos el germà petit. I es va espantar quan el va veure caigut sobre l’asfalt del Tour. Quedaven sis quilòmetres per arribar a Tolosa. Els asos de la carrera s’havien tret la carbonissa de la cara atacant-se entre si en la curta però dreta costa de Pech David, on s’havia citat bona part de la ciutadania de la capital occitana, una rampa de garatge que va enganyar Mathieu van der Poel, perquè no va veure ningú davant, no li funcionava l’orellera i va creure que quan saltava no hi havia escapats i que només l’esperava la glòria de la victòria d’etapa.

Que enganyat que estava. Hi havia un duo escapat, al qual va descobrir al pla, als carrers de Tolosa. El formaven un noruec, Jonas Abrahamsen, i el campió suís, Mauro Schmid. Va triomfar Noruega, primera victòria en la història del Tour de l’Uno X, un equip patrocinat per una cadena de gasolineres escandinaves.

Tal era el caos en l’arribada que fins un espontani va intentar tenir un minut de glòria, caçat per la seguretat del Tour i entregat a la policia. Van der Poel es va desesperar perquè no havia atacat per acabar tercer. Es van desesperar també a l’equip UAE. "Estic bé", va tranquil·litzar a tothom Pogacar. "M’he espantat perquè m’he pensat que picaria de cap contra la vorada", va admetre després. Tots els gregaris van aixecar el peu al crit que el líder estava per terra per culpa d’una maniobra sense sentit de Johannessen, un altre noruec, el líder de l’Uno X. Va creuar la bici de manera inconscient i va tombar Pogacar. Així es pot perdre un Tour.

El respecte del pilot

El grup de favorits es va adonar de l’accident de l’eslovè. Ningú va atacar, ni saltar, una acció que podria haver costat un munt de segons a Pogacar. Fair play. A frenar. Un no s’ha d’aprofitar de les desgràcies dels altres. Si se’l derrota, que sigui per altres causes. El Visma de Jonas Vingegaard va abaixar el ritme i el Soudal de Remco Evenepoel va fer igual. Pogacar va enllaçar sense problema. "No té res greu. Que el grup hagi parat és una gran mostra de respecte. Chapeau per a ells", repetia a Tolosa Mauro Gianetti, el mànager de l’UAE. Van arribar junts, la destral de guerra es desenterrarà avui a Hautacam.

Va passar l’última etapa, la dels turons enganyosos al voltant de Tolosa i apareix el Pirineu. Primer, Hautacam; després, la cronoescalada a Peyragudes, i dissabte, el plat principal, amb tres dels quatre cims del cercle de la mort, només faltaria per pujar l’Aubisque en la visita al Tourmalet, l’Aspin i el Peyresourde, abans d’afrontar l’ascensió final a Superbagnères, que no es pujava des de 1989 quan Robert Millar, avui Philippa York, periodista escocesa, va batre Pedro Delgado.

Al Pirineu arribarà avui de líder Ben Healy, l’irlandès que segueix els passos de Sean Kelly, Stephen Roche i Dan Martin, que viu a Andorra, parla castellà i català, i elogia a la sortida de Tolosa el seu jove paisà de 24 anys. El mateix fa Joxean Fernández Matxin, director esportiu de Pogacar. "Nosaltres no li hem regalat el jersei groc. Ell se l’ha guanyat de sobres". Potser Hautacam és l’últim dia que Healy portarà la peça sinó se li acut convertir-se en una espècie de Claudio Chiappucci del segle XXI i repeteix la tàctica de 1990 del Diable, com el van anomenar, que va amargar la victòria a Greg Lemond gairebé fins a les portes de París.

Hautacam es viurà com la venjança de Pogacar perquè allà el va derrotar Vingegaard l’última vegada que va pujar el 2022. El danès no només li va guanyar l’etapa, sinó que va deixar el Tour sentenciat. Divendres, la cita arriba a tall de cronoescalada, etapa que encanta a Vingegaard perquè li recorda la del Tour del 2023, als Alps, on va fer sortir els colors a la cara a l’eslovè i va començar a consolidar el triomf a París.

Tres dies que valen per al foc d’artilleria després del fogueig de tota una setmana a través dels turons del nord de França i la visita al Massís Central. Arriba el Pirineu, que com diu un vell proverbi, no es va aixecar per separar França d’Espanya, sinó per distingir els escaladors de la resta de mortals del Tour.

Onzena etapa

1. Abrahamsen (Din/Uno)...3.15.56 h.

2. M. Schmid (Sui/Jay)...................m.t.

3. M. Van der Poel (PB/Alp).........a 7 s.

4. A. De Lie (Bel/Lot)...................a 53 s.

5. W. Van Aert (Bel/Vis)..................m.t.

General

1. B. Healy (Irl/EF).................41.01.13 h.

2. T. Pogacar (Esl/UAE).............a 29 s.

3. R. Evenepoel (Bel/Sou)....a 1.29 m.

Notícies relacionades

Flick elogia Joan Garcia en un altre matí sense Ter Stegen en el camp d’entrenament

L’estiu de Lamine

4. J. Vingegaard (Din/Vis)....a 1.46 m.

5. M. Jorgenson (EUA/Vis)...a 2.06 m.