Pogacar es vesteix de groc el gran dia d’Evenepoel

Per fi ha arribat la calor al Tour després de les etapes fredes de les terres franceses del nord i va portar un doble regal a Tadej Pogacar el gran dia de Remco Evenepoel, el flagell de les contrarellotges. Es va vestir amb el jersei groc, la mateixa peça amb què va arribar l’any passat a Niça, on es va acabar la carrera, i ho va recompensar amb un inesperat minut d’avantatge sobre Jonas Vingegaard que va fer saltar totes les alarmes de l’equip Visma.

L’etapa no la va guanyar Pogacar perquè Evenepoel es transforma quan hi ha el cronòmetre en acció i roda com un dels més grans contrarellotgistes de la història. L’únic entre tots els participants que és capaç d’arribar als 54 quilòmetres per hora. Però Pogacar va ser segon i va conquerir la peça que més ambiciona, el groc amb què vol arribar a París i certificar un quart Tour en el palmarès.

Era una contrarellotge plana, que va passar per les terres alliberades per les tropes canadenques que havien desembarcat a Normandia. A Caen hi ha cartells que mostren una ciutat destruïda per les bombes on costa trobar edificis vells. Tot és nou en un Tour que, malgrat això, comença a posar-se l’uniforme del passat.

Pogacar i Evenepoel són els dos primers de la general i si Vingegaard no apareix al podi provisional de la carrera és perquè a Caen se li va encallar la bici mentre tot França començava a somiar al ritme d’un jove valor del seu ciclisme, Kevin Vauquelin, de 24 anys, que va doblar Enric Mas. Tristesa total: el mallorquí només va captar l’atenció de la televisió francesa quan va ser superat per un altre corredor. Va perdre 2.57 minuts amb relació a Evenepoel i va baixar de la sisena a la tretzena plaça de la general.

Els ulls del Tour estaven pendents de Pogacar, de si aconseguiria la 101 victòria de la seva carrera. O, gairebé semblant, de si seria capaç aquest any d’arribar a les vuit victòries d’etapa d’Eddy Merckx del 1970. Avui, amb una arribada asfixiant en el comiat normand, pot aspirar a un nou triomf.

Notícies relacionades

Un imponent Alcaraz jugarà la seva tercera final seguida a Wimbledon

Xabi Alonso trenca amb l’oficialisme d’Ancelotti i demana reforços després de quedar-se sense Zubimendi

Evenepoel, com acostuma a ser tradicional, va començar la contrarellotge a ritme moderat per fer sortir tots els pistons del motor en la segona part de l’etapa. Vestia el jersei de campió del món i muntava una bici pintada de daurat per recordar que també va obtenir la medalla d’or en els Jocs de París. Amb aquestes característiques, a Caen no podia pas fallar.

I no ho va fer, recompensat sent l’únic capaç de superar Pogacar, que també ha instal·lat el fora borda al seu motor particular davant un Vingegaard estrany, lluny de la bona impressió que va causar en l’especialitat el mes passat durant el Critèrium del Dauphiné. Tot indicava que entre Pogacar i Vingegaard hi hauria segons de diferències, tal com va passar l’any passat al Tour. Malgrat això, el danès va cedir 1.05 minuts al seu gran rival, una cosa que va sorprendre fins i tot el director del danès, Grischa Niermann. "No tenia gaires bones cames i m’ha sorprès. No és un bon resultat, però encara podem guanyar el Tour", va afirmar.