Marc Márquez no permet rèplica i triomfa a Assen

Tot li va sortir rodó a Marc Márquez aquest cap de setmana. Bé, tot no. El seu germà Àlex, que se’n va anar a terra a l’inici del Gran Premi dels Països Baixos, que van presenciar 109.499 aficionats en directe, focs artificials sorollosos i preciosos al terme de la carrera, viatjarà a Madrid per ser operat d’una fractura al dit índex de la seva mà esquerra.

¿Què significa això? Doncs que el Marc és encara més líder del Mundial, ja que li treu 68 punts (gairebé dos caps de setmana) al seu germà i la barbaritat ja de 126 punts a Pecco Bagnaia, que, amb una carrera normaleta, va acabar tercer després d’un fabulós Marco Bezzecchi i la seva prodigiosa Aprilia. La que no vol, la que rebutja el campió espanyol Jorge Martín.

"Si ho comento abans dijous, és a dir, si abans dic que cal anar amb compte amb caure i lesionar-se quan hi ha dues carreres seguides, abans passa. És cert que li trec 68 punts a l’Àlex, són molts, sí. Però si pateixo un contratemps així i el meu rival guanya les dues carreres, estem gairebé igualats. No, no, no em penso confiar", va dir el Marc.

El de Cervera està tan intractable, tant, que ja hi ha qui sospita que, probablement, pugui coronar la temporada guanyant-ho tot. No va guanyar a Austin (Texas, EUA) perquè va caure i no va triomfar a Jerez perquè també va anar per terra. Repeteixo, ha guanyat 15 de les 20 carreres que s’han disputat i ha sumat sis doblets en els 10 caps de setmana que portem de campionat, vencent dissabte i diumenge a Tailàndia, l’Argentina, Qatar, Aragó, Itàlia i els Països Baixos.

Domini incontestable

La carrera la va dominar ell, la va orquestrar ell, la va organitzar ell i la va guanyar ell, com i quan va voler, amb una superioritat, si no insultant, sí tremendament eficaç, determinant. És possible que, contràriament al que va passar al circuït de Mugello, Marc aquesta vegada no tingués necessitat de forçar.

"No volia una tercera caiguda, no a Assen, sisplau. Sempre et fas mal. Mira el que li ha passat a l’Àlex", va dir.

Va sortir, de nou, disparat a l’apagar-se el semàfor i malgrat que el seu germà Àlex no va entendre dissabte com era possible que algú que sortia des de la segona fila arribés davant a la primera corba, ahir, Marc ho va tornar a fer. El va superar a ell i a Fabio Quartararo i es va posar darrere Bagnaia, a qui va avançar al concloure la primera de les 23 voltes. I d’aquí, a tota pastilla, cronos excel·lents, algun d’extraordinari quan Bezz se li acostava, i victòria espectacular.

"Estic molt content perquè he passat amb doble victòria, amb triomfs dissabte i diumenge, dos grans premis, Mugello i Assen on, de tot cor, creia que tant el Pecco com l’Àlex tenien alguna cosa més que jo", va comentar el Marc al final de la cursa.

Notícies relacionades

Joan Garcia, inscrit hores abans del debut del Barça davant el Mallorca; Rashford, també

Kounde renova i 11 milions per Trincao

"I estic content perquè, no només he guanyat, sinó que he augmentat l’avantatge en el Mundial. I estic encara més content perquè he pogut controlar la carrera com volia, des del lideratge, que no és fàcil, ja que el desgast quan obres pista és gran. I, perdó, estic content i feliç perquè el meu equip ha fet aquest cap de setmana un treball brutal, no només perquè he destrossat dues motos, sinó perquè m’han ajudat a sortir a pista amb la millor moto de totes", va acabar el pilot de Cervera.

Fa exactament 100 anys, Assen, llavors un traçat improvisat, enmig d’un immens prat, envoltat de camins rurals i petites carreteres, es va convertir en un improvisat circuit en el qual es va córrer el que es denomina un TT. Va ser l’11 de juliol de 1925. Ara, 100 anys després, Marc Márquez Alentà, un dels més campions més grans de tots els temps, ha pujat al podi, possiblement el mateix que van compartir, el 1975, uns altres dos mítics campions, el britànic Barry Sheene i sí, curiosament, Giacomo Agostini, quan els van donar a tots dos com a vencedors al travessar la meta amb el mateix temps: 48 minuts 01.000 segons.