La RFEF fulmina la cúpula arbitral

El discutit Luis Medina Cantalejo va deixar de ser ahir el president del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA). El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha decidit renovar completament la cúpula arbitral, i això també inclou el cessament d’Antonio Rubinos Pérez (adjunt a la presidència), Vicente Lizondo Cortés, Bernardino González Vázquez i José Luis Lesma López (vicepresidents) i Carlos Clos Gómez (director del projecte VAR).

Louzán afronta així una de les demandes que havia rebut dels poders fàctics del futbol espanyol en el seu primer semestre de presidència: la renovació de l’estructura de comandament dels àrbitres. L’operació no acabarà amb un canvi de cromos als llocs de direcció, sinó que comportarà un canvi de model més profund.

El paper del Reial Madrid

Al capdavant de la bel·ligerància contra el sistema actual s’havia situat, de manera indissimulada, el Reial Madrid. Fa anys que el club blanc lliura una guerra mediàtica contra els àrbitres, per mitjà del seu canal oficial de televisió, i de manera molt especial contra qui fins ara ha estat el responsable del videoarbitratge, Clos Gómez.

Aquest enfrontament va arribar al punt de màxima intensitat en la prèvia de la final de Copa, quan el Reial Madrid va amenaçar de no presentar-se a La Cartuja (va boicotejar, de fet, les rodes de premsa oficials) si no es canviava González Fuertes com a VAR del partit, després que aquest hagués atacat indirectament la campanya del club blanc. Finalment, després de la mediació del Govern, el club blanc va retirar l’envit.

La Lliga, més enllà de noms propis, fa anys que demana un canvi en el model d’arbitratge que el faci menys dependent de la RFEF. I molts clubs, al llarg de la temporada, havien fet arribar queixes per decisions arbitrals que havien considerat injustes, per censurar el nivell de l’arbitratge en general.

Louzán s’havia mostrat sensible aquests mesos a totes aquestes demandes i ja va emetre un missatge al deixar fora de la seva junta directiva Medina Cantalejo, que és al capdavant del CTA des de 2021, quan va substituir Carlos Velasco Carballo. El seu cessament era sobre la taula i, tot i que el nou sindicat arbitral AESAF li havia mostrat la voluntat que l’andalús continués en el càrrec, finalment ha decidit executar el seu acomiadament i el dels seus col·laboradors més pròxims.

Medina Cantalejo, a banda de la seva tasca tècnica al capdavant dels àrbitres, havia quedat marcat pel seu suport a Luis Rubiales. Va ser el ja expresident del CTA un dels executius de la RFEF que el va aplaudir en aquella infame assemblea del quíntuple "no dimitiré" després de la seva agressió sexual a Jenni Hermoso, ratificada precisament aquesta setmana per l’Audiència Nacional.

Cap a un canvi de model

El seu cessament, al cap i a la fi, aprofundeix en la determinació de Louzán de donar per liquidada l’era Rubiales als despatxos federatius i de buscar l’entesa amb la resta dels agents i els estaments del futbol espanyol, per donar per superada l’etapa de confrontació que va protagonitzar el dirigent granadí, que tambéva ser imputat en el cas Supercopa.

¿I ara què? La RFEF, sense voler entrar en gaires detalls, ha anunciat que el 2 de juliol presentarà la nova estructura del Comitè Tècnic d’Àrbitres amb "la voluntat d’obrir una nova etapa en l’àmbit arbitral".

Notícies relacionades

Lamine imposa entre el tumult

Un partit de 42 minuts

En aquesta línia, Louzán va impulsar fa uns quants mesos un "grup de reforma del sistema arbitral" amb la participació de col·legiats, cinc clubs de Primera, Segona i Lliga F (Sevilla, Betis, Tenerife, Albacete i Granada), Javier Tebas com a president de la Lliga i vicepresident de la RFEF i també el Reial Madrid com a convidat, malgrat no haver sigut designat pels clubs de la Lliga per ser-ne el representant.

El plantejament, mentre no se’n concreten els detalls, consisteix a nomenar un CEO o un director general que estigui al capdavant de l’estructura, amb un responsable esportiu. S’espera un canvi i que hi hagi més transparència en el sistema de les designacions i els ascensos i els descensos de categoria, amb participació dels clubs i de la Lliga en la gestió del col·lectiu.