Evenepoel vola en la crono i destrossa el Dauphiné

Només li va faltar deixar anar unes espurnes amb la seva bicicleta. Les imatges de la televisió francesa retrataven un Remco Evenepoel molt feliç després d’acabar la contrarellotge del Critèrium del Dauphiné de la millor manera: exhibició, victòria d’etapa i jersei groc, el que va vestir, però no va poder retenir, Iván Romeo després del magnífic triomf de dimarts en la tercera jornada de la prova francesa.

Evenepoel va fer la contrarellotge perfecta en tots els aspectes. Va ser l’únic que va rodar per sobre dels 50 km/h en un traçat que amagava un repetjó criminal en el qual era impossible rodar a més de 15 quilòmetres de mitjana. Va demostrar amb l’actuació que la seva preparació cap al Tour, que comença d’aquí 23 dies, va perfecta, tant que es va permetre deixar clar a Jonas Vingegaard, molt correcte, i sobretot a Tadej Pogacar, una mica més fluix del que s’esperava –estrany, estrany–, que si la ronda francesa s’ha de resoldre en la màgia de la contrarellotge ell té molt per dir, perquè en aquesta especialitat difícilment el superen els seus dos contrincants directes. Va actuar sota la perfecció; sense un error, tot a cor què vols, rodatge impecable i la diferència més àmplia sobre Pogacar en una etapa d’aquestes característiques. Fa un any, en el Tour, sobre 25 quilòmetres de recorregut, Pogacar només va ser 12 segons més lent que Evenepoel. Ahir, amb 17 quilòmetres de traçat, l’eslovè va cedir 49 segons, un temps que, tot i que l’hauria firmat qualsevol corredor que no fos Pogacar, es presumeix com a massa quan la qualitat és màxima i les diferències entre ells haurien de ser menors. Però és que, a més, Pogacar, que sempre va superar el 2024 i en el Tour a Vingegaard sota l’especialitat del crono, va entregar 29 segons al seu rival danès.

Seria fàcil escriure que sota aquestes consignes el Tour es presenta ben obert, però igual que passarà ara en el Dauphiné, amb tres etapes de muntanya entre divendres i diumenge, Pogacar és capaç de provocar un terratrèmol en els ascensos, tot i que ha vist que tant Evenepoel com Vingegaard, que han pogut competir fins ara molt menys del que estava previst per culpa d’un atropellament i una caiguda, han arribat a França amb els deures fets.

Córrer sense cap reserva

Pogacar, no obstant, va al màxim en cada cursa. Ja va guanyar diumenge en la primera etapa del Dauphiné. Fins ara no ha corregut mai en pla moderat i competir amb reserves és com demanar a un nen quan té gana que no escuri el plat.

Notícies relacionades

La afició del Espanyol reacciona al fichatge de Joan Garcia pel Barça: "És un traïdor i li farem passar malament a Cornellà"

El Barça paga la clàusula de 25 milions i fitxa Joan García, el porter de l’Espanyol

En aquest context, Romeo no va poder retenir el lideratge del Dauphiné, malgrat les seves credencials de campió del món sub 23. Va acabar el 15è de l’etapa i es va veure desplaçat a la tercera plaça de la general, a 9 segons d’Evenepoel. Carlos Rodríguez va cedir 1.38 minuts al corredor belga, i Enric Mas, la barbaritat de 2.03 minuts.

Serà molt interessant comprovar la reacció del trio d’asos en els dies claus del Dauphiné i veure com resisteix Evenepoel les anunciades envestides de Vingegaard i Pogacar. Cal ressaltar la tercera plaça de l’etapa del nord-americà Matteo Jorgenson, que ha de ser una peça de consideració en l’estratègia de Vingegaard per derrotar Pogacar en el Tour, amb Simon Yates i Wout van Aert en l’equip Visma.