Brams, fidels al seu ideal de "taverna i combat"

Tornen Brams amb un disc de cinc cançons el títol de les quals invoca les hores greus de l’octubre català del 2017, amb l’ànim gens dissimulat de tornar a encendre la flama independentista: Tornar-hi, tornar-hi, tornar-hi! és un epé digital que arriba nou anys després del seu últim àlbum, Demà (2017), i que presentaran avui al Casino L’Aliança del Poble Nou, local on actuaran per primera vegada, acollits pel cicle Barnasants.

Sorgits a Berga el 1990, Brams són un dels grups de rock en català més veterans, adscrits a un punk-rock en cita amb l’ska i el reggae, i als textos amb càrrega política. "Vam muntar un grup per explicar coses, com podríem haver decidit crear un fanzín o una ràdio lliure, entenent la banda com un mitjà de comunicació", explica el cantant i integrant troncal, Francesc Ribera, Titot. Ara per ara només oferiran quatre concerts (actuaran també a Vic, Berga i Salt), ateses les ocupacions paral·leles dels seus membres (el bateria Xarli Oliver, amb Sau; el guitarrista David Rosell i el trompetista Jordi Barnola, amb Els Catarres; Titot dirigeix el cicle Perifèria Cultural). "No farem gira d’estiu ni estem en contractació oberta", afegeix el cantant. "És una llàstima, perquè ens han proposat alguns caramels, però quan dius que no és que no, provant de no quedar malament amb ningú".

Les cinc noves cançons venen a ser "un disc llançat per fascicles", ara per ara publicades per separat i que es reuniran en un epé, i que responen "a un discurs i un ordre molt pensat", apunta. Tot surt de l’estat d’ànim postprocés, amb la distància d’aquests més de vuit anys transcorreguts. "Amb la derrota ens vam quedar atordits i ens va costar un temps entendre què havia passat. Ens vam adonar que no es podia construir res des de la ràbia i en l’enuig, sinó que calia fer-ho des de l’optimisme, per posar sobre la taula una estratègia que condueixi al dret de l’autodeterminació". Exercici aquest que entenen en el mode unilateral, perquè "per a Espanya aquesta és una qüestió d’Estat, que va més enllà del que pugui pactar un govern, i mai acceptarà renunciar a Catalunya o als Països Catalans".

Textos centrals

Notícies relacionades

El milió d’euros d’Aena fa saltar la banca dels premis a obra publicada

Vila-Matas, Giralt Torrente, Abad Faciolince, Schweblin i Nona Fernández, finalistes

Tot això aflora en temes com Tornar-hi o A cada enterrament, mentre que La por i la covardia apunta cap a l’auge de la dreta xenòfoba en la seva versió catalana. "Quan no pots guanyar el fort, el més fàcil és buscar un tercer que sigui més feble per canalitzar els instints més primaris", cavil·la Titot. "Seria un error greu que l’independentisme català evolucionés a posicions que al final qüestionen el futur de la nació catalana, perquè van encaminades que cada vegada siguem menys i més aïllats". Una altra de les peces, Hi ha vi després de la mort, s’adhereix a la seva línia sarcàstica, "per relaxar i que la gent vegi que no som una secta, pensant sempre en el mateix".

Es consideren "un grup de taverna i de combat", en què els textos són l’element central, per la qual cosa Titot veu natural actuar en un festival de cançó d’autor com Barnasants. Estrofes sempre planes, sense metàfora. "Tenim poques oportunitats de sonar als mitjans i, quan disparem, intentem que sigui amb bala".