Hugo Riera, periodista esportiu: "Als esportistes els veiem com a superherois, però també són humans"

Bregat en els estrímings i el món digital, aquest periodista (Barcelona, 1999) va decidir investigar aspectes que van més enllà de l’esport. Al seu llibre La mentalidad de los campeones (Ed. Somos), presentat dilluns a Barcelona, repassa alguns dels aspectes psicològics que comparteixen els millors de tots els temps.

¿Creu que hi ha una mentalitat comuna en els campions?

Sí. De fet, molts campions es fixen en atletes d’altres disciplines per afrontar les seves pròpies competicions i si investigues una mica veus que tenen moltes coses en comú. Per exemple, vaig llegir en l’autobiografia de Rafa Nadal que un dels seus referents era Tiger Woods o que Simone Biles es fixava molt en Serena Williams, Michael Phelps a Michael Jordan... Molts esportistes de diferents esports acudien a Kobe Bryant per la seva mentalitat. Crec que el que tenen en comú no és l’esport que practiquen, sinó una manera de pensar, de gestionar els moments importants i d’afrontar la competició.

¿La mentalitat s’aprèn o ve de sèrie, per caràcter?

No crec que sigui una cosa només teòrica. És una cosa que cal posar en pràctica. No n’hi ha prou de llegir un llibre i entendre com pensen per adquirir aquesta mentalitat. Cap és campió sols per pensar que ho serà. Però sí que és veritat que, encara que jo no nedi com Phelps, la manera en què ell afrontava les seves carreres per ser el millor sí que pot ajudar-me en la meva feina.

¿Llavors es pot aprendre a pensar com un campió?

Es pot aprendre molt de com ells encaren les seves competicions per afrontar els nostres propis partits en la vida, tot i que no siguem esportistes. Tots en tenim: una reunió de feina, una presentació, una situació important. Hi ha coses que es poden preparar abans i veure com ho fan ells resulta molt inspirador. Després, evidentment, per a l’esport d’elit fan falta disciplina, confiança i també talent.

Parla de la fidelitat a la rutina com a part d’aquesta mentalitat.

És molt important. Almenys en els esportistes que he estudiat, tenir un pla mental –i de vegades també escrit– i complir-lo és clau per arribar als objectius. És veritat que ara la rutina gairebé es veu com una cosa avorrida i mirem de fugir d’això buscant experiències noves, encara que ni tan sols ens vingui de gust tant. Però el que he vist en els esportistes és que, dins d’aquesta aparent monotonia, el que fan és millorar. I això és el que és valuós. No és monòton si cada dia ho fas millor.

L’escriptura és una eina per a molts. ¿És habitual?

Molt més. Sempre s’ha parlat dels diaris personals, on apuntes coses que no compartiràs amb ningú, però que per a tu són importants. No les escrius perquè no les sàpigues, sinó perquè a l’escriure-les alguna cosa canvia. Escriure funciona com una espècie de contracte amb un mateix per no perdre el nord, per recordar per què t’estàs entrenant i seguir el pla. També és un exercici de reafirmació. Repeteixen coses com "seré campió, seré campió». És una forma de visualització, de guanyar confiança i de creure que realment ho aconseguiran.

En aquesta mentalitat guanyadora, ¿quin paper hi té l’error?

És clau. Moltes vegades, quan no estem segurs d’alguna cosa, ni tan sols ho intentem. Esperem tenir-ho claríssim per fer el pas. Els esportistes, en canvi, entenen que fallaran moltes més vegades de les que encertaran, i que la qüestió és quan fallen i quan encerten. Els millors esportistes han perdut més vegades de les que han guanyat, però només recordem les victòries.

¿Com resumiria la mentalitat del campió?

En una carrera, tot i que ja hagin creuat la meta els més ràpids, l’últim participant continua corrent per donar el seu màxim tot i que no tingui opcions de guanyar. Per a mi, aquesta és potser la imatge que millor defineix el que volia explicar. I és curiós que per parlar de la mentalitat dels campions recorri a l’últim classificat. Però és així. Al principi tots mirem qui guanya, però no només existeix la carrera per la victòria: hi ha la carrera de cada participant. És una manera diferent d’entendre l’èxit.

Notícies relacionades

Guardiola ja no és l’ogre blanc

El Barça estudia ampliar el Johan Cruyff en 10.000 seients

¿Els esportistes poden ser un exemple per a altres aspectes?

Els veiem com a superherois, però també són humans. I perquè s’exposen públicament a perdre, a guanyar, a fallar i encertar de manera constant. Fins i tot la seva vida privada acaba exposada.