La Reina del Barça torna a disfrutar

Va plantar tots dos peus gairebé sobre la línia de calç que marca el límit del camp cap a la grada. Alèxia Putellas, sense samarreta, mirava els seus fidels seguidors amb sorpresa. Amb orgull. Va aixecar la mà dreta al cel i va fer una reverència a tots ells. A cadascun dels culers. Als qui van creure en ella quan a ella mateixa li costava. Les últimes dues temporades havien sigut dures, especialment la que va acabar en un San Mamés que ella va fer embogir. La imatge que va recórrer el món sencer significava molt més que una celebració. Era un agraïment, tant als altres com a ella mateixa. Ara, un any més tard a Lisboa, és el Barça el que es postra davant seu i l’enalteix com la seva Reina.

La capitana del Barça, de fet, no se n’ha anat mai. Durant els llargs mesos en què va ser lluny de la gespa per la ruptura del lligament encreuat, l’equip va haver de viure sense ella. Ho va fer sense problemes, però sempre faltava alguna cosa. Cada partit en què ella no era al camp, les mirades es dirigien a la grada. Buscant la líder d’un equip que va arribar a la final de San Mamés en ple deliri col·lectiu. No podia acabar més bé la temporada. La Reina va saltar al verd en l’abisme del partit i va signar el definitiu 0-2 davant l’Olympique de Lió per segellar la tercera Champions culer. Per a l’afició va ser un regal. Per a l'Alèxia, aire. Un cop d’il·lusió que demostrava a tot el món i a ella mateixa que continuava allà. Que aquesta aura única no havia marxat amb els mesos de dificultat. A partir d’aquest gol, tot va millorar. Els astres van tornar a alinear-se. ¿Lesió greu? No ens consta.

L’Alèxia tornava a ser l'Alèxia. Sense dubtes, sense el rum-rum que la va envoltar durant la lesió que es preguntava com anava a tornar la capitana. D’una lesió greu costa sortir-ne, però l'Alèxia ha deixat de tenir present el passat per enfocar-se en l’ara i el futur d’aquest equip. Ha trobat la pau, la calma, que li ha permès tornar a disfrutar com sempre del que més li agrada.

La millor versió de la capitana

I aquesta temporada ha renascut. S’ha tornat a sentir important en un Barça en què, acompanyada d’Aitana Bonmatí i Patri Guijarro, ha capitanejat des del centre del camp. Sentint-se més bé que mai tant des del punt de vista físic com mental. Totes les pilotes han sigut seves. Ha aportat tant en defensa com en atac. Ha tret la seva millor versió per tornar a ser la totcampista que fa anar de cap tots els equips que se li planten al davant.

Els números l’avalen, però no solament els de gols (24 aquesta temporada en totes les competicions). La capitana ha portat a col·lació la seva faceta d’assistent, i ja en suma 16 en el total de la campanya. Suma en totes les facetes del joc, a més de carregar-s’ho a l’esquena quan ha fet falta una líder en el camp. "Si soc titular depèn de l’entrenador. Jo intento mostrar la meva millor versió sempre, depenent del rol i el moment que toqui. A les últimes dues finals vaig patir dues lesions greus. Aquesta temporada he pogut tenir continuïtat", va confessar ahir en la roda de premsa prèvia a la gran final en el José Alvalade de Lisboa.

Notícies relacionades

Serà per bé, ¿no?

L’Espanyol deixa enrere l’era de míster Chen

I és que l'Alèxia sempre hi és. És la dona de les nits grans (tot i que també lidera en les menys decisives). La que marca el gol de la victòria o es posa l’equip a l’esquena quan s’encalla. La que dona empara a les futbolistes que estableixin dubtes, les menys utilitzades per l’entrenador o les qui passen un mal moment. Aquest any s’ha vist de manera clara amb les més joves. No solament per portar el braçalet de capitana. L’Alèxia ha assumit un rol de germana més gran i ha escoltat i ha aconsellat aquella que, per una raó o una altra, ha passat per moments de dificultat. Més bé que ningú, ella entén què és el silenci després del fragor.

Aquest cop d’il·lusió que va ser per a ella Bilbao, la nit màgica de San Mamés, és el que sent ara l’afició blaugrana al veure-la. La Reina del futbol ha tornat i està millor que mai.