L’FMI retalla dues dècimes la previsió de creixement mundial

Els 45 dies que dura la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran han deixat una empremta innegable sobre l’economia mundial, que ha afectat en un grau o altre les perspectives de creixement de tots els països. El mes i mig d’hostilitats ha desembocat en la destrucció d’infraestructures crítiques, cosa que, sumada al bloqueig de l’estret d’Ormuz, ha provocat disrupcions de gran magnitud en les economies mundials.

Així ho posa de manifest el Fons Monetari Internacional (FMI) en les seves Projeccions econòmiques mundials de l’abril. "Una vegada més, l’economia mundial corre el risc de descarrilar-se", arrenca l’anàlisi. La institució preveu que el creixement del PIB mundial sigui del 3,1% el 2026 i del 3,2% el 2025, dues dècimes menys en el primer cas i sense canvis en el segon respecte a l’últim informe, publicat el mes de gener passat. Quant a la inflació, s’espera que la general a escala mundial augmenti fins al 4,4% el 2026 i disminueixi fins al 3,7% el 2027, cosa que suposa revisions a l’alça per als dos anys.

"Si no fos per la guerra, el creixement mundial s’hauria revisat a l’alça. De fet, les previsions basades en hipòtesis anteriors al conflicte haurien mostrat una lleugera revisió a l’alça del creixement per al 2026, de 0,1 punts percentuals, fins al 3,4%. Per tant, la revisió a la baixa per al 2026 reflecteix en gran mesura les pertorbacions derivades del conflicte a l’Orient Mitjà, compensades en part per l’efecte de les sòlides dades recents i la reducció dels tipus aranzelaris", conclou l’FMI.

Notícies relacionades

Xavier Panés es presentarà a la reelecció al capdavant de Cecot

La inflació suma un repunt d’1,1 punts, fins al 3,4%

D’acord amb les dades, Espanya continuarà sent el país que més creixi entre les grans economies europees. L’FMI projecta per al país un creixement del 2,1% el 2026 i de l’1,8% el 2027, cosa que suposa una caiguda de dues dècimes i una dècima, respectivament. No obstant, el creixement és molt més important que el d’Alemanya (0,8% i 1,2%), França (0,9% i 0,9%) o Itàlia (0,5% i 0,5%) o que el de la mateixa Eurozona (1,1% i 1,2%).

El vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va viatjar a Washington per participar en les reunions de l’FMI. Al conèixer-se els resultats, el titular d’Economia va voler valorar el bon acompliment d’Espanya.