El gran viatge de Pere Romeu: tàctica, pau i debilitat pel rap

Però, realment, la tornada és moure’s en silenci. Cruz Cafuné, un dels cantants de rap més importants del panorama musical, ja ho diu en el seu tema Movezz en silencio. "Discreto, no bulto". Quan la cançó va començar a sonar pels altaveus del Johan Cruyff a la celebració de lliga del Barça femení només podia ser perquè una persona anava a trepitjar la gespa. Pere Romeu és aquesta persona constant, discreta, que no li agrada ser el centre d’atenció més de l’estrictament necessari. L’entrenador del Barça viu un primer any de somni ocupant la banqueta en "el club de la seva vida" i avui dirigirà la seva primera final de la Champions a Lisboa.

"Només estic complint el que vaig dir un parell de mesos enrere". Ho diu la cançó de C. Tangana Llorando en la Limo, però bé podria ser una descripció del treball de Romeu. El tècnic va ascendir a principis d’any quan la direcció esportiva de Marc Vivés li va oferir deixar de ser analista de l’equip i agafar les regnes del campió d’Europa. "Soc una persona que no es pensa gaire les coses. Vaig dir que sí amb els ulls tancats. Era un somni total per a mi", va confessar. Des d’un primer moment va tenir clar quines coses volia canviar, quin segell volia donar-li al grup i es va posar a treballar.

Els que el coneixen bé el descriuen com una persona apassionada per la tàctica. Per canviar, promoure i millorar conductes individuals a nivell micro de les jugadores per a així després poder traslladar-lo a la part col·lectiva de l’equip. És un apassionat de trobar la tasca que s’adapta millor a cada context concret. Pensa molt en això. Encara més, és un fidel creient del treball en equip, d’envoltar-se de persones que el fan millor i el desafien, que exposen els seus punts de vista. Hi pot estar o no d’acord, però sempre hi haurà un espai de conversa on tothom pot aportar la seva opinió.

Dins l’excentricitat del futbol, Pere Romeu és més aviat de passar desapercebut. Li agrada la calma, és un home tranquil. Les persones del seu entorn el descriuen com "una persona extremadament respectuosa amb qui interactua, amb una empatia alta i la capacitat de ser molt assertiu". Sempre amb aquest punt de prudència, d’escoltar i prestar atenció.

Aquests mesos han sigut d’aprenentatge. D’afegir noves tasques, de moltes hores de despatx i de camp. Sempre amb la banda sonora dels seus rapers favorits i incorporant nous grups a les seves playlists. A més de C. Tangana o Cruz Cafuné, presents en totes les etapes de la seva vida, ara també s’entremesclen els ritmes de grups catalans com ara Oques Grasses o The Tyets.

Notícies relacionades

El Barça vol engegantir el seu regnat amb la quarta Champions

De l’1 al 100

La música ocupa un espai important en la seva vida, l’acompanya en els seus trajectes de la Ciutat Esportiva. El seu temps lliure, que s’ha vist reduït pel pes de les responsabilitats de ser el director d’orquestra del vigent campió, continua destinat als seus i, de tant en tant, a agafar un bon llibre basat en fets reals.

El seu nom formarà part dels que expliquen la història de l’equip de llegenda que a Lisboa busca, una vegada més, engrandir la seva gesta sota el seu lideratge.