El Barça apel·la al coratge per forçar el quart partit

Calia millorar la defensa i això exigeix humilitat i coratge, intensitat i agressivitat, i partir de totes aquestes virtuts, el Barça va forçar el quart partit de la sèrie davant el Mònaco, que tindrà lloc demà. La millor versió blaugrana va aparèixer en la situació límit, quan tots es jugaven la vida (100-89). La van salvar. En això va tenir molt a veure Willy Hernangómez, tantes vegades criticat per la seva aparent desídia, per la seva blanor sota els cèrcols, formidable en el duel decisiu: 19 punts i 9 rebots, amb 30 de valoració.

El triomf es va gestar en la formidable arrencada del segon quart, quan es va passar del 24-27 amb què es va tancar el primer fins al 41-27 abans que el Mònaco celebrés la primera cistella, passats els cinc minuts i mig. Volava el Barça, que no somreia des de l’11-6, que havia començat com sempre: jugant a l’intercanvi de cistelles. Així no anava enlloc. Aquest curt avantatge va volar en un no res.

Els cinc del canvi

El canvi el va operar el quintet format per Satoranksy, Abrines, Brizuela, Parra i Hernangómez. No va ser res estrany ni cap sorpresa: són els que tenen més accentuat el rigor defensiu, els més entregats a la causa. Els més culers. Peñarroya els va aguantar al camp fins que van treure el fetge per la boca.

El tècnic no volia tocar res, perquè el Barça funcionava bé. Com mai en la sèrie. Al final va introduir Parker amb Anderson, després Punter. L’encanteri es va trencar sense gaire càstig: un avantatge de 12 punts (51-39). Alpha Diallo aguantava el pal de la bandera monegasca, infal·lible des de la línia de tres. James havia desaparegut i a Jaiteh li va donar per fallar mats. Entre els visitants ningú brandia la destral com l’havien utilitzat tan profusament a casa, convençuts que no tindrien tanta permissivitat ni totes les decisions arbitrals els somriurien. Jugaven fora i això es nota.

Un episodi concret

Estava clar que havia sigut un episodi concret, especial. Aquell passatge abassegador del Barça no s’havia produït abans en cap moment, potser en els partits de la lligueta en què l’equip blaugrana es va imposar. A Peñarroya li falten tres jugadors com Metu, Vesely i Núñez, sense comptar un Laprovittola que va perdre ben aviat, tot i que no ha tingut substitut.

Però el Barça anava per davant en el marcador i a casa se sentia protegit per la gent del Palau. El curtcircuit del Mònaco –amb perdó– va resultar crucial perquè els dos equips van tornar a l’intercanvi de cistelles fins al final i la diferència assolida no es va escurçar prou perquè perillés el triomf. El colós Willy no es va moure ni un segon de la pista. Li’n queden molts més per jugar.

FC Barcelona 100 - 89 AS Mònaco

BARCELONA: Satoransky (6), Punter (14), Anderson (10), Parker (16), Fall (4) –cinc inicial–; Hernangómez (19), Brizuela (14), Parra (9), Villar (0) i Abrines (8).

12 de 26 triples (Parker, 4), 32 rebots, 14 d’ofensius (Hernangómez, 7), 21 assistències (Satoransky, 7).

MÒNACO: James (20), Okobo (19), Blossomgame (12), Diallo (16), Theis (10) –cinc inicial–; Jaiteh (7), Strazel (5), Tarpey (0) i Loyd (0).

Notícies relacionades

Un Barça al caire de la bogeria

Ens falta un punt

13 de 27 triples (James, Diallo, 4), 27 rebots, 9 d’ofensius (Blossomgame, 4), 23 assistències (James, 12).

PARCIALS: 24-27; 27-12; 23-27; 26-23.