L’"irreverent" Barça de Flick vola

Pròxim i còmplice amb el jugador, al qual ha dotat, i en tot just mesos, trencant velles teories de complexes adaptacions a escenaris nous, d’una mentalitat competitiva suprema. Flick abraça sense parar els seus futbolistes, que ha fet volar de tal manera que se senten poderosos i indestructibles. És tan rígid en les normes –la puntualitat és una cosa sagrada– com dúctil en el seu sorprenent aterratge. Sembla que fa tota la vida que és a Barcelona, fent esforços per integrar-se a una nova cultura, mentre anava aixecant els pilars de la seva obra.

"Una nit perfecta"

Va arribar en el més complet sigil, tot un esdeveniment per a un club que ho explica tot abans fins i tot que passi. No va ser ni presentat oficialment, tot i que ell ja sabia, i així ho va traslladar a Bojan i Deco a Londres en aquella reunió del maig passat, que hi havia recursos a la plantilla. Ningú imaginava, potser ni ell mateix, que n’existissin tants com per guanyar dos títols al Madrid, al qual, a més, ha destronat en la jerarquia del futbol espanyol i li ha arrabassat fins i tot l’èpica.

Ferran Torres va firmar el 2-2 que obria la porta de la pròrroga a set minuts del final. I Kounde va certificar la caiguda blanca en el minut 116 desposseint-lo així de tota la força del seu relat basat en les remuntades. Remuntades que no van arribar en la Champions amb l’Arsenal i remuntades que sí que va fer el Barça contra el Madrid.

"Ha sigut una nit senzillament perfecta", es va limitar a dir Flick després de conquerir la Copa del Rei a La Cartuja en el que va significar la primera gran festa col·lectiva del barcelonisme, que per no tenir no té ni estadi propi. L’obra de l’alemany, allunyat del pragmatisme i emparat sempre amb el pragmatisme, parla per si mateixa. Amb el que tenia, més Olmo i Pau Víctor, ha firmat una mutació prodigiosa a l’equip que ha provocat, a més, la pacificació del club. Laporta el va elegir, per molt que delegués dissabte, ja de matinada a Sevilla, i amb el segon títol del curs camí del Museu, aquesta responsabilitat "a Deco i Bojan" com a autors executius de l’elecció del substitut de Xavi.

"Atmosfera bona"

Flick va arribar i el primer que va fer no era a la pissarra. "Al principi de temporada vaig dir que era aquí, amb els meus ajudants, per crear una atmosfera bona al vestidor. Que poguessin disfrutar del joc i que poguessin jugar al més alt nivell", va revelar després de derrotar el Madrid per tercera vegada consecutiva: 0-4 en el Bernabéu; 2-5 a Jidda i 3-2 a Sevilla. L’alemany va voler posar-se en la ment d’uns jugadors, el cas de Raphinha és el més evident, que estaven desanimats i desorientats. Va canviar la mentalitat, després va alterar l’ordre tàctic –va situar un latifundi entre Ter Stegen, Iñaki Peña o Szczesny i la seva defensa– i va fugir de qualsevol excusa.

"Crec que crear aquest ambient al vestidor és important i clau. Fa molta confiança. Això és una qüestió de tots. De l’staf, dels jugadors... Tenen una mentalitat fantàstica. Si veus com han remuntat el partit, la capacitat de pensar en positiu per capgirar-lo...", va argumentar l’alemany, que ha transformat primer la mentalitat de la plantilla. I després ha contagiat el club.

El Barça és un equip extremadament poderós en aquest 2025, ressorgint del "novembre de merda", com va confessar el tècnic, que va seguir al desembre. Des de llavors, 23 victòries, quatre empats i una derrota, la de Dortmund, quan podia perdre avalat pel 4-0 de l’anada.

"¡Quin pati de col·le!"

Notícies relacionades

Lamine Yamal, 17 anys i partit 100 amb el Barça: «La por la vaig deixar al parc, a Mataró, fa temps»

"A 350 kms/h durant l’apagada"

I ho ha fet Flick fusionant una colla de nens (Lamine no té ni 18 anys, Pau Cubarsí els acaba de complir) amb uns veterans, fanàtics tots d’una idea col·lectiva. L’atac per bandera. I la defensa com més lluny del porter, millor. El Madrid el van fer caure fins i tot en set fores de joc. Tres d’ells amb incidència brutal: gol anul·lat a Bellingham, penal a Vinícius que no va ser a l’estar en posició il·legal prèvia i penal invalidat també a Mbappé perquè Fran García queia en l’engany tàctic de Flick.

"¡Quina banda! ¡Quina banda! ¡Quin pati de col·le!", cridava Dani Olmo a la pantalla del mòbil de Balde, ubicat en una taula del vestidor de La Cartuja mentre els nens aprofitaven el seu temps lliure després d’haver complert la missió de carregar-se, de nou, el galàctic Madrid d’un nerviós Florentino. Ells (Lamine, Héctor Fort, Fermín, Gavi, Cubarsí, Balde) ballaven feliços i desacomplexats. Dimecres arriba un Inter en crisi –tres derrotes consecutives– amb Europa de nou mirant l’"irreverent" Barça de Flick.