Pogacar, a l’Infern del Nord

Eddy Merckx es va presentar dues vegades a la cursa París-Roubaix (aquest diumenge per Teledeporte i Eurosport) abans de guanyar-la. Bernard Hinault va protagonitzar tres intents abans d’imposar-se al velòdrom a l’aire lliure més famós del món, al costat de Lilla, la destinació de l’Infern del Nord, com és coneguda la carrera, no per la duresa, sinó pel panorama tan desolador fruit de la destrucció i les bombes amb què es van trobar els corredors el 1919, després d’interrompre la prova per culpa de la Primera Guerra Mundial.

Tadej Pogacar serà la gran atracció de la carrera de les llambordes –el pavés francès–, unes pedres que formen part de la història del país i que no s’assemblen gens als totxos que encara queden en alguns carrers de ciutats com Barcelona. Les cuiden tot l’any, forcen els valents sobre la bici a enfrontar-se al repte de botar com desesperats i a destrossar quadros, radis i rodes i provoquen un mal de cames i de braços que dura setmanes. Són els entusiastes que volen imitar ciclistes com Pogacar, Mathieu van der Poel, Wout van Aert i Mads Pedersen. O als grans mites d’una carrera que es va disputar per primera vegada el 1896 com Roger de Wlaeminck, Octave Lapize, Rik van Looy i, més recentment, Johan Museeuw, Fabian Cancellara i Tom Boonen.

Pogacar captarà totes les mirades. ¿Serà capaç de superar Merckx i Hinault al guanyar en el seu debut? De valor se n’hi suposa, indiscutiblement, perquè no és un principiant qualsevol, ni un becari que puja a la bici per triomfar a Roubaix. És el millor del món, el que trenca tots els motllos ciclistes, el que guanya a Flandes, a Roma, a París, a Com, el que aconsegueix un Mundial a Zúric i el que no té por de les llambordes més salvatges que hi ha per rodar en bici, per on només passaven bous fins que van arribar els ciclistes.

Notícies relacionades

"El cor de Fermín és del Barça"

Debut a Newcastle i final amb el Copenhaguen

A Roubaix no hi ha ni una costa com a Flandes, amb llambordes una mica més suaus. A Roubaix hi apareix la bestiesa de 55,3 quilòmetres de pedres repartits en 30 sectors; entre ells, els famosos bosc d’Arenberg i el Carrefour de l’Arbre, un tram on tradicionalment es resol la carrera.

"Amb el meu estat de forma era l’hora d’intentar-ho", va dir Pogacar després del triomf a Flandes. Desafia el pes en una carrera pensada per a ciclistes robustos: els 66 quilos del fenomen eslovè davant els 75 de Van der Poel. I l’alçada: l’1,76 de Pogacar per l’1,84 de Poulidor, que continua sent més favorit, per l’experiència i per les dues victòries que acumula, guanyador el 2023 i el 2024. Per a un altre que no es digués Pogacar el repte seria un impossible.