Amb permís per somiar

Dimarts, després de la victòria del Barça i d’aconseguir una vegada més l’MVP del partit, Pedri va escriure a Instagram: "Last 8! Anem a totes!". Així, amb la màxima il·lusió, ja a quarts de final, ens donava permís per ser una mica cursis i somiar, somiar, somiar. Però, un moment, ¿de veritat aquest serà l’any que el Barça masculí guanyarà el títol més desitjat, la copa que no aixeca des del 2015? Ancorats en la nostàlgia, avesats a derrotes que la presència de Messi feia més doloroses, fins i tot ens costa imaginar l’èxit sense semblar arrogants, o quimèrics. Per una vegada el sorteig sembla haver aplanat el camí amb rivals a priori més assequibles, i els indicis hi són.

Notícies relacionades

Els comptes del Barça i el Reial Madrid, a examen: mateixa despesa en sous, un deute incomparable

Innocents mentre...

L’arribada de Hansi Flick ha fet un reset a les pors del passat. Les esperances d’arribar lluny s’entreveuen en la versatilitat que ha demostrat l’equip en els tres duels contra el Benfica. El Barça ha desplegat tres versions diferents del seu futbol, totes vàlides i resolutives. A Lisboa, durant la lliga inicial, el Barça va vèncer 4-5 en un partit de bogeria, on va demostrar la seva capacitat per remar contra corrent i no abaixar els braços. Va ser un equip ferotge i resistent, que va creure en la remuntada fins a l’últim alè. En l’anada de vuitens, una altra vegada a la capital portuguesa, es va veure un Barça diferent: l’expulsió de Cubarsí va obligar a un exercici de supervivència. Patiment i ordre per treure petroli amb un 0-1 inesperat. I dimarts, a Montjuïc, va mostrar la seva versió més convincent: un equip golejador, voraç, que va arrasar el Benfica amb autoritat.

Tres cares d’un mateix equip, i tres noms que expliquen l’evolució del Barça a Europa. Pedri és com un narrador omniscient, el joc passa pel seu cap amb aquesta clarividència que fa girar l’equip al seu ritme. Lamine Yamal és el geni desfermat, capaç de trobar regats i assistències on només ell els pot veure. I Raphinha és el factor decisiu, botxí del Benfica, amb un instint golejador que s’afina a Europa. El Barça està a quarts de final amb arguments sòlids, doncs. Té talent, capacitat d’adaptació i una confiança creixent. Avui Múnic queda una mica més a prop.