¿Ocupats o imbècils?

El meu pare, que era un home savi, m’explicava que, en realitat, la preocupació és un estat transitori d’imbecil·litat de l’ésser humà. Com el mateix vocable indica, estar preocupat és aquesta sensació d’angoixa i temor que t’envaeix "abans" d’ocupar-te de l’objecte o motiu de l’angoixa. Curiosament, quan t’ocupes d’aquest problema, l’angoixa desapareix, ja tingui o no solució el conflicte... "He de fer això... He de solucionar allò..." ¡Però no abordem realment el problema, ja sigui per mandra, per inseguretat, incapacitat o per por! I és això realment el que ens desassossega, la nostra limitació, inseguretat o incompetència per enfrontar-nos no al problema en si mateix...

El Barça avui té un problema: guanyar 5 de 15 possibles punts no és ni desitjable ni gaire normal, i més havent iniciat el curs de manera tan estel·lar, però Flick no és imbècil, i té tot el seu equip i els seus cinc sentits dedicats a revertir la situació. Flick no està preocupat, Flick està ocupat i això em fa escriure aquest article, expectant, però sense tenir cap dubte que trobarà el camí.

Notícies relacionades

Un Barça al caire de la bogeria

Ens falta un punt

Recordo que un especialista, després de començar el campionat letals com autèntics tomahawks i forts com bisons, m’advertia que en els cicles de preparació física i càrregues de treball hi havien diferents fases i que l’objectiu no era tant començar forts, que també, sinó assolir el terç final de la temporada al 100%, i que en aquests cicles es produeix un moment "vall" cap al desembre, en què la força sembla decréixer. Som allà, però amb la plena "ocupació" de fer-ho el més curt possible per enllaçar de nou fluxos de plenitud com més aviat millor.

No ho dubtin. Hi ha plena confiança en la feina passada, en l’actual i en la que s’ha d’abordar, i ningú dubta que tornarem al camí del triomf que ha enlluernat tot Europa. ¿Preocupats? Gens ni mica. Ocupats al 100% a aconseguir tornar a ser nosaltres. Flick no és imbècil i no ha perdut ni un sol minut en angoixes; les angoixes l’han agafat treballant.