Carolina Marín: "Vaig plorar molt quan vaig entendre que em retirava"

L’onubenca va viure un matí molt agitat i emotiu que va començar a les deu del matí amb un acte amb un centenar de nens al Poliesportiu Diego Lobato, on va fer els seus primers passos com a volantista ara fa més de dues dècades.

Després d’una xerrada d’uns 30 minuts amb els més petits, Carolina Marín va agafar el micròfon i va atendre els mitjans de comunicació en la seva primera roda de premsa després d’anunciar la seva retirada de les pistes arran de la seva tercera lesió greu, patida a les semifinals dels Jocs de París’24.

La decisió més dura

"Vaig plorar molt quan vaig entendre que em retirava. Les coses com són. No de pena com a tal... o sí, perquè són 24 anys en què he donat la meva vida i m’he dedicat plenament al bàdminton. Et diria que és com una nostàlgia, però alhora és gratitud i tranquil·litat. Ha estat la millor decisió i ara començo una altra vida totalment diferent", va comentar a punt d’emocionar-se.

L’andalusa va insistir que va ser "la decisió més difícil de la meva vida, sens dubte. Sabem que un esportista té data de caducitat, però mai no se sap si arribarà abans o després. A mi m’ha arribat ara. També ha estat una decisió molt meditada i puc dir que he arriscat i he posat, entre cometes, els meus genolls en perill. No ha estat una bogeria total, però ho he intentat fins al final".

"Fa menys de dos mesos, quan vaig prendre la decisió d’operar-me per un problema al menisc intern, va ser llavors que ja vaig veure una mica allò de dir... he de posar les coses a la balança i veure què és el que prioritzo. Si continuar intentant-ho sense una resposta com a tal o prioritzar la salut, que és el més important i és el que em quedarà per a la resta de la meva vida", va recalcar l’esportista de 32 anys.

"Me’n vaig satisfeta. Després de París, tenia l’espina clavada al cor de no tornar-ho a intentar. I us puc dir que ho he intentat fins a l’últim moment. He espremut el meu cos fins més enllà del que podia imaginar. I, sobretot, tranquil·la per la decisió que he pres, perquè és la millor que he pogut prendre a la meva vida. Ha estat complicada, ha estat difícil i ha estat molt meditada, però ha estat la millor", va recalcar.

Els seus plans

Pel que fa als seus plans de futur, l’heptacampiona europea vol "retornar a l’esport tot el que m’ha donat durant aquests 24 anys. La millor decisió de la meva vida va ser agafar una raqueta amb vuit anyets en aquest pavelló. I sobretot, haver-me format com a persona i com a dona, després d’anar-me’n de la meva ciutat amb 14 anys, sent una nena. I ara ja soc una dona de 32 anys, amb les seves decisions preses i clares".

Notícies relacionades

La nova vida d’Andreu Fontàs al Banyoles: "Podent comptar amb ell, seria estúpid no fer-ho"

El Barça goleja el Badalona i acaricia el campionat

"A partir de dilluns, principalment m’encantaria gaudir de la meva família, passar més temps a Huelva i prioritzar una mica el que el cos ens vagi demanant, que segurament em demanarà desconnectar molt, gaudir de la vida i gaudir de la meva família i dels meus amics. No obstant això, d’aquí a un temps m’agradaria començar amb projectes i tornar a l’esport tot el que m’ha donat", va manifestar la triple campiona universal.

Les lesions

"Si no m’hagués lesionat tantes vegades, mai no se sap què hauria pogut passar. Segurament hauria aconseguit més coses... o no. Les lesions m’han ensenyat moltes coses, sobretot la de París. No em vaig endur la medalla que volia, però vaig tornar amb una medalla que a la meva vida podia imaginar, que és l’afecte i el suport de tota la gent, de tota la societat d’Espanya i del món. I aquestes medalles es guarden al cor d’una", va admetre.