Lamine Yamal i Malàisia

El contrast va ser increïble, però no només pel nivell de desencís del madridisme, per la desolació de Florentino Pérez i pel cabreig supí de Vinícius Júnior (encara no se sap si va ser el mateix Vini qui va empènyer el Reial Madrid a suspendre el viatge a París o va ser l’ésser superior). Sinó, també, per la brillantor, la llum, l’infantament que Lamine Yamal va tenir a la gala de la Pilota d’Or amb el premi al millor jove del món.

Aquest contrast no és poca cosa perquè, a més, es va produir menys de 48 després que Lamine Yamal liderés una exhibició.

Poques hores després, després de rebre el premi, el nen culer va donar una lliçó ­sí, sí, tota una lliçó­ de com s’ha de tractar i menysprear, amb dures paraules però sense danyar ningú, tots els que li van dir "negre", cosa de la qual està orgullosíssim. Era, també, una altra manera, ni tan cridanera ni tan protagonista, d’afrontar el problema, diferent de la de Vini, que, diuen, va poder perjudicar-lo en la votació de la Pilota d’Or.

¿Vostès s’han fixat com tracten els seus companys de plantilla Lamine Yamal? ¿S’han adonat de la complicitat, el carinyo, el paternalisme, l’agraïment amb què li premien cada una de les seves actuacions, jugades, gols i, de vegades, assistències? Sí, cert, res a veure amb l’altivesa que mostra Vini quan exigeix homenatge als seus companys i anima el seu públic amb un "soc el puto amo". Aquell que, en el clàssic, va respondre la broma a Gavi amb un "sí, sí, però jo me’n vaig demà a la Pilota d’Or". Ni hi va ser, ni l’hi van donar.

Són detalls, però diuen molt d’algunes diferències entre les dues grans estrelles del Madrid i del Barça i, sobretot, diu de com els consideren els seus en tot aquest context. Vaig ser el primer a explicar-vos que Florentino Pérez vendria Vini al PSG tan bon punt guanyés la Pilota d’Or. No l’ha guanyat, però el president blanc continua donant voltes a la qüestió (ara la temptació és a l’Aràbia Saudita, com no podia ser d’altra manera) perquè els veterans del vestidor ja fa molt temps que li diuen que aquest noi no és, com diem a Catalunya, del "tarannà" del Reial Madrid.

Abans de tornar des del circuit de Sepang, a Malàisia, vaig passejar pel mercat de Kuala Lumpur. Sí, ja ho sé, tot fals, tot imitació, fins i tot els Rolex (exactes, calcats), però el que em va cridar l’atenció és que hi havia moltes, moltes, samarretes de Lamine Yamal. Al mercat de tot fals de Kuala Lumpur, els comerciants t’ensenyen vídeos dels gols, regats i assistències de Lamine, mentre miren de col·locar-te la seva samarreta, que llueixen en primer terme.

Notícies relacionades

L’Espanyol canvia de propietari i passa a mans del grup del Burnley FC per 130 milions

El Chelsea ha guanyat més de 100 milions: això és el que s’ha embutxat al final cada equip en el Mundial de Clubs

I quan t’acostaves a tocar-les (¡Déu meu, quina textura!) o en preguntaves el preu, tothom et parlava de Lamine Yamal. I fins i tot alguns nois et mostraven vídeos que tenen seleccionats no només de gols, no, no, d’esquivades, dríblings, regats, somriures, celebracions i assistències.

A veure, Vinícius continua sent Vinícius, no escriguem (encara) tonteries i, sí, també aparquem, de moment, qualsevol, no ja comparació sinó similitud, amb ‘D10S’ Messi. Però comencem a donar-li la importància que té, el futbol que desenvolupa, la influència que imprimeix, com de decisiu és i, sobretot, amb quines ganes vesteix aquesta samarreta i vol guanyar amb el Barça aquest nen. Fins i tot a Malàisia ja el tenen com un ídol.