França, adeu a l’ídol estranger

La seva elegància, esportivitat i exigència va enamorar i va posar dret en més d’una ocasió el públic francès. Guanyar-se l’elogi de França al ser estranger té doble mèrit, tot i que aquest amor no va durar gaire. Sis anys després del seu debut, la premsa francesa va començar a dubtar del seu talent. "Els aficionats al tennis a França adoren Rafael Nadal. És un trencacors. Tot i que també per als aficionats de l’esport hi ha sospites sobre Nadal. En relació amb l’any en què l’Agència Mundial Antidopatge es va presentar a Roland Garros", deia Arnaud Mattéoli, periodista de FranceTV Sport. Els seus èxits no van ser suficients i el 2011 van començar a sorgir les primeres crítiques des de França. Alguns periodistes van posar en dubte l’alt rendiment físic de l’espanyol. "És un tema d’honor".

Notícies relacionades

Mor l’expilot de Fórmula 1 Alex Zanardi, llegenda del paralimpisme i símbol de resistència

"Tots el vam perdre de vista"

Aquelles afirmacions van acabar amb la paciència de Nadal, que va interposar una demanda contra la ministra. El 2017, la justícia francesa li va donar la raó i el Tribunal correccional de París va condemnar la ministra, per "difamació i mal moral", a pagar una multa de 100.000 euros. El jugador va donar els diners a obres socials de França. El reconeixement de França, no obstant, va quedar segellat per a la història aquest estiu, quan va convertir Nadal en un dels últims rellevistes de la torxa olímpica a París. "És un monument del tennis i un home extraordinari", va afirmar ahir el tennista Arnaud Clément, l’únic francès que va guanyar a Rafa.

"L’últim dels gegants", com escrivia Le Figaro, anuncia la seva retirada. Ho feia un dia d’intensa pluja a París, com si el cel de la capital sabés que estem davant el final d’una era en el tennis. "No n’hi haurà cap altre com ell. Ja podem dir que vam veure Nadal jugar", deia, orgullosa, la Cécile.