L’àguila solitària

La desgràcia patida per Ter Stegen m’ha fet recordar que fa poc més de 10 anys, el març del 2014, una lesió de lligaments ens va privar de seguir veient el nostre Víctor Valdés sota pals. Tenia 32 anys, els mateixos que avui compta el porter alemany, i després de la recuperació ja no va jugar més amb el Barça. En aquest partit el va substituir Pinto, un d’aquells eterns suplents que semblen conformes amb la seva condició de secundaris, com en el passat ho van ser Mora, Amador, Angoy o Cillessen. Noms tots ells que confirmen el que apuntava l’escriptor Vladimir Nabokov a les seves memòries, quan escrivia que el porter "és l’àliga solitària, l’home del misteri".

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Sí, el lloc de porter exigeix una personalitat especial, i a més el futbol modern l’ha convertit en l’origen i el final, i la seva ment i les seves cames ja són tan importants com les mans i els reflexos. Així doncs, el debat no va trigar ni cinc minuts a aparèixer: es pot confiar en Iñaki Peña com a substitut o cal fitxar algú de més experiència? Els detractors recordaven les seves discretes actuacions de la campanya passada, quan ja va substituir Ter Stegen per lesió i va rebre més d’una golejada, però obviaven que aquest era el Barça en caiguda lliure de Xavi i no pas la proposta actual de Flick, en què l’equip està a un altre nivell competitiu i anímic. A més, si tots hem beneït l’ascens de nois com Cubarsí, Bernal i Casadó, ¿per què no tenir la mateixa confiança en els porters que també venen del Barça Atlètic, com el mateix Peña o Astralaga?

Mentrestant, sembla que un porter d’elit que s’havia retirat, Szczseny, ja està fent les maletes, i això que en el seu últim club, la Juventus, no és que el trobin a faltar gaire. Veient el partit d’ahir a la nit d’Iñaki Peña –poca feina, ben resolta, sempre atent–, crec que la solució temporal de portar un reforç que no coneix els seus companys només pot ser una opció de suplència, un al·licient perquè Peña guanyi caràcter. Com a mostra el que es va veure la temporada passada en el Reial Madrid, amb l’arribada de Kepa per substituir el lesionat Courtois i la confiança que va guanyar un tal Lunin partit a partit.