Navarro congela les aspiracions d’una Badosa desdibuixada

Quan Emma Navarro era petita la seva família la va anomenar "noia de gel". Era la manera de definir aquesta nena que es mostrava impertorbable, serena i que sempre mantenia la compostura. Ara, aquestes qualitats les desplega la nord-americana de 23 anys sobre les pistes de tennis al circuit professional, on va entrar fa només dos anys i ha protagonitzat un ascens meteòric aquest 2024. I són també les que va exhibir ahir en els quarts de final de l’Open dels Estats Units contra Paula Badosa per congelar en només una hora i 12 minuts (6-2, 7-5) les aspiracions de la catalana d’arribar a la seva primera semifinal en un gran.

Navarro va posar així un punt final abrupte a l’estiu màgic de Badosa, campiona a Washington, semifinalista a Cincinnati i per primera vegada als 26 anys en la segona setmana de Flushing Meadows. I és un final amarg per a un moment dolç, en què la catalana havia mostrat amb força el ressorgiment del seu tennis i de la seva confiança, que fins fa només quatre mesos van estar enfonsats pels problemes derivats d’una complexa lesió d’esquena.

Aquesta Badosa recuperada es va desdibuixar per complet en la seva primera aparició a Arthur Ashe. La seva actuació va ser, segons la seva pròpia definició després davant la premsa, "un complet desastre". Estava, va dir, "tan ansiosa per guanyar" i marcar la seva pròpia fita que va col·lapsar sota la seva pròpia pressió. Així que el seu "soroll intern de voler-ho tant" es feia més i més gran, ella es feia "més petita, com una formiga". Tant que va desaparèixer i "només volia abandonar la pista".

Actuació per oblidar

Va sucumbir contra Navarro, una jugadora en un moment apoteòsic de solidesa, confiança i avenç. Aquest any la de Xarleston (com Badosa nascuda a Nova York) ja havia arribat als quarts a Wimbledon, va arribar a tercera ronda dels Jocs Olímpics i ara, passi el que passi a Nova York, arrencarà la setmana vinent entre les 10 millors del món. A la pluja de fortuna a què està acostumada des que va néixer en una família en què el seu pare és un milmilionari empresari de targetes de crèdit, ara hi sumarà la seva pròpia aportació.

Navarro sortia a la pista declarant-se llesta per donar-ho tot i el primer set va deixar clar que no eren només paraules. Es va anotar el primer joc en blanc i va trencar el servei de Badosa. La de Begur acumulava errors no forçats (nou només en els quatre primers jocs, 16 al final en aquesta mànega). Demanava a la seva llotja suport i implorava: "¡Us necessito més!". Però res frenava Navarro, que aprofitava com s’esvaïa Badosa i tornava a trencar-li el servei per emportar-se el set en només 29 minuts per 6-2.

Notícies relacionades

Van der Poel guanya a Pogacar una Milà-Sanremo de llegenda

Foreman, el malvat convertit en l’afable avi d’Amèrica

Tot va semblar canviar en l’arrencada del segon set. Badosa va semblar retrobar-se. Va recuperar la força del seu servei, va trencar dues vegades el servei de Navarro i va arribar a posar-se 5-1. Però en joc i mig alguna cosa va passar, va tornar a perdre el ritme, i va encadenar de nou una sèrie d’errors, i errors, i més errors i desencerts que Navarro no va deixar passar. Era la primera vegada, segons Badosa, que li passava en la seva carrera. Ni tan sols amb aquest 5-1 va estar còmoda. Navarro va explicar després a la pista que fins i tot després d’arribar a aquell moment advers va sentir que "podia guanyar en dos sets". Així funciona la ment d’aquesta estrella en ascens del tennis nord-americà.

No l’espanta cap resultat, es veu mereixedora de ser on és, fins i tot de guanyar en aquesta ciutat que la va veure néixer el seu primer gran. Si manté la ment freda, la solidesa i la seva dreta devastadora i elegant, és difícil treure-li la raó.