L’Espanya campiona es desintegra i cau contra el Brasil
La selecció de Montse Tomé s’apaga de manera cruel i perd contra la ‘canarinha’ en un partit exasperant i desconcertant. Disputarà divendres el duel pel bronze contra Alemanya.

Hi ha maneres de caure. Pot passar lluitant, mirant als ulls el teu oponent i assumint que no has sabut ser millor. Aquestes derrotes fan mal, però quan passa el temps el sabor de boca no és amarg. Espanya, però, no va caure així contra el Brasil (4-2). Ho va fer sense lluitar i sense idees ni forces sobre la gespa. Fer-ho així és traumàtic. Es queda dins de les futbolistes, que no van saber tornar a plantejar sobre la gespa ni les escletxes de l’equip que va aixecar el Mundial fa just un any. Ara hauran de lluitar pel bronze amb Alemanya divendres vinent.
No hi ha excuses. Ni el físic ni el cansament val per justificar la desintegració d’Espanya contra el Brasil. No hi va haver futbol, no hi va haver solucions de llibreta. Montse Tomé es va plantar a l’àrea sense res més que el pla prèviament pensat (suposem que el va pensar). I, el pitjor, és que amb el pas dels minuts no hi va haver solucions. No hi va haver noves idees ni canvis en els plantejaments. Les jugadores estaven perdudes i no tenien qui els donés un remei davant el seu mal.
Espanya es va equivocar de nou. Anar per darrere s’ha convertit en un costum innecessari per part de la selecció de Tomé. Espanya s’ha començat a abonar a una necessitat traumàtica, la de renéixer. Però Espanya s’ha obstinat a posar-se les coses difícils. I no sempre pot ser.
Hi ha dies en què agraeixes que les coses surtin d’entrada. Que la cosa flueixi, que amb el teu afany, talent i dedicació, tot s’encarrili. Espanya va sortir amb aquesta mentalitat. Es trobava bé en els primers compassos. El ritme era bo i l’equip va sortir molt més ordenat. Però sembla que res pugui ser fàcil per a aquesta selecció. Que a Cata Coll li agrada jugar en els llimbs del perill és sabut i està demostrat. Va ser la superheroïna en els quarts de final sota pals en la tanda de penals. En la semifinal, al minut 6, va intentar rebutjar una pilota creuant-la sense precaució aparent i la pilota va xocar contra Priscila, abans de fer una carambola, rebotar en Paredes i entrar. L’equip va quedar glaçat.
Els estratagemes del Brasil
Si hi havia alguna cosa més desesperant que l’inici erràtic d’Espanya eren les pèrdues de temps de l’equip brasiler. Aquesta manera de jugar exasperant, en què la portera cada 15 minuts es tira a terra per rebre assistència mèdica. Les jugadores espanyoles s’ho miraven amb els braços creuats. Sabien que seria el guió, però no per saber-ho les feia sortir menys de polleguera.
L’escenari del partit era cada vegada més inversemblant. Una Espanya desorientada mentre el Brasil les agafava una vegada rere l’altra a la contra i amb la defensa desordenada. La canarinha ho va intentar un parell de cops fins que Gabi Portilho va rematar a plaer una centrada en l’últim minut de l’afegit del primer temps per posar el 2-0 que les deixava al fil del precipici.
El segon temps va començar inexplicablement amb Alexia i Patri a la banqueta. Tomé no va tocar el sistema i va fer entrar Ohiane i Athenea. Si els errors a la gespa van marcar la primera part, les decisions tècniques van acabar d’enterrar Espanya. La campiona del món es va desdibuixar de manera cruel. Va ser inaudit veure aquest equip, que tanta aura guanyadora desprèn, desintegrar-se sense més ni més.
L’estocada va arribar de les botes d’Adriana, que va marcar el 3-0 davant una nova incompareixença de la defensa. Espanya va trobar mitja fortuna amb el primer gol, entre Salma i Sampaio, que va començar a maquillar un marcador que no s’oblidarà al vestidor espanyol. Cata va tornar a errar i va deixar Kerolin lliure perquè l’hi colés entre les cames. Salma va acabar de maquillar el marcador amb el 4-2.
El resultat final va ser dolorós, però el pitjor va ser la imatge. El neguit d’un equip que es va caracteritzar sempre per lluitar, per sobreposar-se a tot. Espanya va tocar fons contra el Brasil, es va desintegrar. I, malgrat que en els seus primers Jocs pot emportar-se el bronze, la fita ha quedat tocada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tecnologia humana La població flotant i la solitud adulta empenyen a un ‘boom’ d’‘apps’ per fer amics a Barcelona
- Els visitants de BCN estalvien allotjant-se fora de la ciutat
- FESTIVAL DE CINEMA DE VENÈCIA Guillermo del Toro erigeix un monument a Frankenstein
- LA TORNADA A L’ESCOLA Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: "Estrenem un programa per detectar dificultats de lectura des de primer"
- Vuit ciutats franceses veten la tonyina als menjadors escolars
- Cimera de l’OCS Xi i Modi certifiquen la nova sintonia sino-russa en una cimera en què també participa Putin
- Conflicte al Pròxim Orient Israel confirma haver matat el portaveu del braç armat de Hamàs, Abu Obeida
- Seguretat europea Andrius Kubilius, comissari de Defensa de la UE: «Els líders europeus i nord-americans han de decidir quin tipus de garanties de seguretat donaran, no demanar permís a Putin»
- La caixa de ressonància Del Dúo Dinámico a Los Sírex: valorem als pioners
- Ambients extrems Això és el que es va trobar a l’obrir una cova segellada durant 5 milions d’anys