Leslie Romero: «Entrenar-me i donar el 120% és fàcil per a mi»
Serà la primera escaladora espanyola olímpica. De pare malagueny i mare veneçolana, l’esportista es va decidir per representar Espanya en el moment cabdal de la seva carrera esportiva i debutarà avui a la capital francesa.

¿Com se sent al ser la primera escaladora espanyola olímpica?
Sincerament encara no ho assimilo. Ha sigut tot molt ràpid, vaig sortir d’aconseguir el bitllet a París i al cap de dos dies vaig guanyar l’or europeu. És una emoció inexplicable.
¿Com va començar a escalar?
Als 6 anys el meu pare em va portar a un complex esportiu a practicar gimnàstica, però l’havien canviat de lloc i allà hi havia una paret d’escalada gegant. Em vaig quedar embadalida veient la gent escalar. El meu pare em va preguntar si ho volia provar i ja no he baixat del mur.
De les diferents modalitats d’escalada, ¿per què velocitat?
A l’escola on jo em vaig iniciar, els nens els fan provar totes les modalitats. He practicat bloc també però sempre vaig destacar més en velocitat i ho trobava més emocionant. Als 12 anys vaig guanyar un campionat de velocitat i el vincle ja era molt fort.
¿Quan va passar de ser una afició a voler arribar a l’elit?
Sempre ha sigut la meva intenció, des de molt petita. Crec que sempre m’he pres l’escalada amb un enfocament més professional que de hobby. Des que vaig començar a competir vaig veure la possibilitat de guanyar, sortir, veure noves cultures... El meu pare sempre em va ensenyar la determinació i el valor de l’esforç. Els meus entrenadors sempre em van inculcar que havia de lluitar per aconseguir el que volia, i després de la meva primera competició internacional vaig tenir molt clar quines eren les meves metes.
Va néixer a Veneçuela però viu i competeix per a Espanya, ¿Per què?
Em vaig formar i vaig començar a competir allà, però tinc la doble nacionalitat. El meu pare és malagueny i sempre havíem tingut la intenció de desenvolupar la meva carrera esportiva a Espanya. Tot i que estimo Veneçuela i sempre li estaré agraïda per haver-me donat les primeres oportunitats, sempre havia volgut competir sota la bandera espanyola. De petita, per exemple, veia l’equip de futbol espanyol i m’emocionava. Va arribar un punt en què la federació veneçolana no podia oferir-me el suport que necessitava. El 2022 vam decidir mudar-nos a Alacant i tornar a començar.
¿Es pot viure de l’escalada?
No [Riu]. És complicat. Sobretot en la nostra modalitat, que encara està començant i tot i que és molt cridanera encara hi ha un cert rebuig perquè els puristes no consideren que sigui escalada. Els Jocs Olímpics ajudaran molt a canviar aquesta percepció. Crec que Alberto Ginés és l’únic que pot viure d’això actualment, i perquè és el campió olímpic. Jo no tinc patrocinadors, només el suport de la federació i el CSD.
Notícies relacionades¿Quina diria que és la seva fortalesa escalant?
La resiliència. En molts casos he tingut molt fàcil llançar la tovallola, ja fos per situacions esportives o personals, però no m’he deixat vèncer mai. Entrenar-me i donar el 120% en cada entrenament és fàcil per a mi, em permet deixar fora altres problemes. Aquesta característica m’ha permès continuar donant sempre el millor de mi.
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Mil anys d’aniversari Montserrat rep amb devoció la sortida de la Moreneta per primera vegada en aquest mil·lenni
- Creu de Sant Jordi 2019 Mor Montserrat Úbeda, referent de la catalanitat i ànima d’Ona Llibres
- Els bojos són ells, ells
- Protesta L’acta del partit recull el llançament d’un objecte de Rüdiger a l’àrbitre
- «UNA NIT PERFECTA» Flick, l’amo de les finals, despulla el Madrid (capítol III)
- Futbol Un Barça feliç es classifica per a la seva cinquena final de la Champions consecutiva (1-4)
- La caixa de ressonància ¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?
- Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»
- Loteries Números premiats a la Grossa de Sant Jordi 2025: primer, segon i tercer premi