Mariona Caldentey: "Els Jocs eren una cosa que li faltava a aquesta generació"

El calendari està ple. ¿Cansada?

Sí, això no para, però tant de bo que no pari encara [somriu].

Han sigut dos anys de primeres vegades. ¿Com està vivint aquesta experiència?

No està sent com m’ho esperava. No som a la vila olímpica, ni a París ni a prop de la resta d’esports, i sincerament és com estar en un torneig, perquè estem aïllades de tot. Òbviament sabem que no és així, i més quan veiem les anelles olímpiques o la gent que es penja medalles. Tenim molta il·lusió i ens mereixem ser aquí. Els Jocs Olímpics eren una cosa que li faltava a aquesta generació i ho estem intentant disfrutar al màxim malgrat que estigui sent lluny de tot. Un dels nostres objectius és arribar a la vila olímpica i això passa per estar a la final.

Estan veient els Jocs per la tele, malgrat estar jugant-los.

Ho veiem per la tele i pels iPads, com la gent que tampoc està realment a França [Riu]. Acceptem que el futbol va diferent pel tema d’estadis. Sabíem que era el que ens esperava i el que nosaltres volem és arribar a la vila olímpica.

Fa dos anys, en l’Eurocopa d’Anglaterra, just abans del tema de les 15, tot el que ha passat era impensable.

Sempre he confiat en el potencial que tenia aquest grup. Era qüestió de continuar treballant i de temps que els resultats arribessin. És veritat que teníem la sensació que estàvem guanyant molt amb el club, les coses ens estan sortint bé, però ens faltava una cosa gran amb la selecció. No hi havia res millor que guanyar un Mundial i aixecar la Nations League confirma que no va ser casualitat.

Tornar amb la medalla. ¿És una imatge que hagi visualitzat?

Sí, és clar que sí. Hem vingut aquí amb aquest objectiu. Òbviament això és futbol i poden passar moltes coses. Això no significa que estiguem confiades ni que ens creguem millors, però tenim aquest moment d’equip guanyador, la confiança en nosaltres mateixes.

Ha sigut un any complicat per a vostè amb la decisió de marxar del Barça. ¿Un estiu tan atípic amb els Jocs l’ajuda a fer el canvi de xip?

Sí. Sortir del Barça ha sigut una decisió extremadament difícil, però molt meditada. Me’n vaig amb la sensació de tenir la necessitat de provar una cosa diferent, de sortir de la zona de confort. No hi ha millor cartell per anar-me’n que arribant a l’Arsenal amb una medalla olímpica.

Seria una foto rara i especial.

Tant de bo sigui així.

Seria merescuda després de l’any tan complicat. ¿Com l’ha viscut vostè?

L’he intentat portar amb la màxima tranquil·litat possible. Era una decisió que mai podia prendre per mi i que, per més que deixés passar el temps, tampoc es prendria sola.

Notícies relacionades

Greu lesió de genoll de Christensen

El Barça acomiada l’any guardant-se Pedri per al derbi

I diu adeu en un canvi d’etapa també per al club.

S’ha tancat el cicle com jo havia somiat. Guanyant l’Olympique de Lió en la final i fent el pòquer de títols, marxant per la porta gran i amb la consciència ben tranquil·la que ho he donat tot per aquest club. No seria la jugadora ni la persona que soc si no hagués estat 10 anys en el Barça.