L’Alcaraz més madur bat Paul i acaricia les medalles

Va saber arrasar, va saber patir, va saber esperar, va saber rematar. Va saber Carlos Alcaraz com jugar i guanyar el partit de quarts de final que el col·loca a un sol triomf de garantir-se una medalla olímpica. Va saber gestionar i interpretar els senyals que li enviaven tant el seu cos com el de Tommy Paul per firmar el partit més rodó i madur (6-3 i 7-6) dels que ha disputat aquesta setmana als Jocs Olímpics. Una victòria de quirats que val un bitllet per a les semifinals del quadre individual.

Tenia davant el rival de més entitat dels que s’havien posat al seu camí fins ara, un Paul que va anar canviant de màscara durant el partit disputat a la Philippe Chatrier, per moments calamitós, per moments imparable. I Alcaraz, la joventut del qual de vegades el condueix a no fer una correcta lectura emocional dels minipartits que se succeeixen durant els duels, va donar, aquesta vegada sí, un ensenyament de com gestionar l’adversitat i com aprofitar l’onada bona. Un primer set sense complicacions i un segon sofertíssim va haver de guanyar Alcaraz per citar-se avui contra el seu últim obstacle per a la final de diumenge: Félix Auger-Aliassime, que va superar el noruec Casper Ruud en tres sets. En cas de derrota, sempre li quedaria el comodí de lluitar pel bronze, en un partit previst per demà. L’altra semifinal la disputaran Novak Djokovic, botxí de Stefaens Tsitsipas, i Lorenzo Musetti, que va aconseguir sorprendre l’alemany Alexander Zverev.

Sorribes i Bucsa, imparables

"Intentarem descansar, fer-ho tot ràpid per dormir unes hores decents i donar el millor", deia el murcià dimecres després del pal de caure eliminat en el dobles al costat de Nadal. I sobre les 11.00 hores, quan després d’entrenar a la Philippe Chatrier va passar breument per la sala de premsa del recinte, ja es podia intuir que així havia sigut.

Saludant algun conegut, envoltat per part del seu equip i acompanyat per una càmera que grava material per al documental que Netflix prepara sobre ell, Alcaraz exhibia aquest somriure seu tan immens, tan ple de dents, tan pícar, amb què semblava recitar els versos de la victòria que posaria negre sobre blanc unes hores després. En presència de la reina Letizia, que va acudir al partit acompanyada pel president del COE, Alejandro Blanco, Alcaraz va resoldre tots els obstacles, inclòs un dur tie-break, en el qual va salvar, fins i tot, una bola de set.

Notícies relacionades

Els comptes del Barça i el Reial Madrid, a examen: mateixa despesa en sous, un deute incomparable

Innocents mentre...

Ja a la tarda, els focus van apuntar a Sara Sorribes i Cristina Bucsa. I elles, lluny de sentir-se ferides en el seu orgull per l’escassa atenció rebuda en comparació a la mediàtica parella formada per Nadal i Alcaraz, van respondre com millor saben, competint fins a l’extrem, una característica de la qual sempre han anat sobrades.

Les espanyoles es van imposar en un agònic desempat (6-3; 2-6; 12-10) a una parella consolidada com la que conformen les germanes bessones Kichenok, Lyudmyla i Nadiya, per entrar en semifinals i confirmar que són, per dret propi, la parella bona de la delegació espanyola als Jocs Olímpics. El seu pròxim escull seran les russes Shnaider i Andreeva.