Espanya, davant la final de la seva vida

No ho tindrà fàcil perquè davant emergeix l’Anglaterra de Southgate, el Deschamps anglès, perpètuament criticat pel joc garrepa de la seva selecció mentre la col·loca a semifinals i finals dels grans tornejos. Al seu equip conviuen dues bones generacions, amb jugadors contrastats com Kane, Stones i Walker, i talents fascinants com Foden, Bellingham i Saka. Una selecció que ja va arribar a la final de l’Eurocopa passada, on va perdre en la tanda de penals contra Itàlia.

Enganxada sense química

Anglaterra és, o intenta ser-ho, una França amb britàniques maneres. Un equip físic que minimitza riscos en defensa i allibera les seves estrelles en atac per guanyar els partits. Els pross, que han tancat enrere amb tres centrals, i sembla que apostaran per una línia de quatre finalment, presenten un doble pivot amb Rice, més ofici que una altra cosa, i un Mainoo que millora una mica l’experiment d’Alexander-Arnold. Una medul·lar sense automatismes que hauria de patir davant dos centrecampistes substantius com Rodri i Fabián. A dalt té punch, però no química. Foden i Bellingham es destorben i el del Madrid s’entossudeix a baixar a buscar la pilota, moment en què es confirma que està lluny de poder suplir Kroos, per més que ell estigui convençut altrament. Kane pateix sense rebre pilotes en avantatge ni centrades per davant de la defensa. I Foden no és el del City. Però dit això, un llampec de Saka, una arribada de Jude, una passada de Foden o una rematada de Kane poden enviar-te a la lona en qualsevol moment.

Amb paciència i futbol

No obstant, la gran diferència d’aquesta final és que mentre Anglaterra necessita guanyar, Espanya només vol guanyar. Això ho condiciona tot. Els anglesos no han alçat mai l’Eurocopa i la pressió és enorme. Espanya, que va contra la quarta, va complir tombant Alemanya a quarts i això li va permetre convertir la pressió en il·lusió. A més, aquesta Anglaterra voluntariosa i desgavellada és el rival perfecte perquè Rodri, Fabián, Olmo, Lamine i Nico generin superioritat entre línies amb l’aparició contínua del "tercer home". Un duel desigual entre una Anglaterra vigorosa, però de futbolí, i una Espanya de subbuteo que juga llegint el que té davant i adaptant-se al partit.

Notícies relacionades

Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona

El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples

El seleccionador anglès va avisar del bon moment anímic dels seus, mentre el capità Harry Kane recordava la final passada que van perdre contra Itàlia en els penals a Wembley: "Ha sigut un llarg viatge fins a arribar aquí, així que crec que tenim tot el crèdit a l’hora d’afrontar aquest partit".

Anglaterra, que no guanya res des de 1966, té assumit que només pot guanyar. I si no ho fa serà una tragèdia, cosa que la fa més inestable. Els de De la Fuente saben que hi haurà corbes, com davant Geòrgia i França, però amb paciència i futbol les poden resoldre.