Campiones de la Champions

Les reines d’Europa són invencibles

Aitana Bonmatí i Alexia Putellas propicien amb els seus gols la tercera corona europea per al Barça, que derrota per primer cop el llegendari Olympique de Lió en una tarda històrica per a l’afició blaugrana a San Mamés

Las reinas del Barça conquistan Europa ganando su tercera Champions League femenina

Las reinas del Barça conquistan Europa ganando su tercera Champions League femenina / AFP/THOMAS COEX

4
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No van venir per rendir-se. No va entrar mai en els seus plans, ni en el seu vocabulari. El Barça és aquí per regnar, per fer història, per tancar boques. I ara són les reines d’Europa, arrabassant-li la corona a la seva bèstia negra, enderrocant un Olympique de Lió que se’n va burlar en dues ocasions. Però no n’hi va haver una tercera, no ho permetrien. I menys Aitana Bonmatí. La catalana va marcar l’1-0 fent un petó a l’escut en ple deliri culer. Va ser per als que sempre van creure, per als que les van acompanyar, per tots aquells que van viure amb elles una tarda històrica a San Mamés que va acabar amb el fermall d’or de la capitana de tota una era. Alexia Putellas va estampar la pilota a la xarxa en l’afegit i va aixecar el trofeu a dalt de tot de Bilbao.

Les reines d’Europa són invencibles | JAVI FERRÁNDIZ /

JF

Sense pressa. El Barça es va centrar en el que podia fer en cada moment. No va aventurar escapades, no va mirar de córrer més del que podia. A foc lent tot surt millor. I el conjunt dirigit per Jonatan Giráldez va anar sortint del seu camp, on el Lió va voler confinar-lo durant els primers minuts. Van progressar, però massa juntes, oblidant-se gairebé de les bandes. Al Barça li va costar fluir, deixar-se portar per la pilota. Els perills del Lió eren molts, tants que li van treure una mica aquesta electricitat que té el conjunt culer sobre la gespa.

Els costava sortir més enllà, reposar-se del maltractament del Lió. La por d’un contraatac les va portar a arriscar poc en els xuts. Però el Barça va saber patir. Això que tant li va costar en altres finals, a Bilbao ho va aguantar. Va tenir la calma d’un equip segur de si mateix, que sap el que vol fer, que de la seva idea de joc en fa un manament. Ho va fer amb delicadesa, amb destresa, amb Aitana Bonmatí acariciant la pilota. Aquest mim a una cosa que adores, a què tens tal devoció que cuides fins i tot en els moments més difícils.

Passava l’hora de partit quan Mariona va filtrar una pilota amb el tempo just, que va lliscar amb la força justa, per impactar al peu d’Aitana Bonmatí que es colava entre les línies de l’equip francès. La Pilota d’Oro va conduir fins a endinsar-se a l’àrea i retallar per aixecar la pilota el just per sobrepassar Endler, ja vençuda a terra. Es va agafar l’escut, com aquell que s’agafa a l’esperança. El va besar mentre corria a tota velocitat fins a trobar-se amb les seves companyes, amb els braços oberts. Com qui alça el vol, com aquest Barça que per primera vegada en la seva història tenia opcions de guanyar el totpoderós Lió. Perquè de la història no es viu, només se n’aprèn per ressorgir.

Un petó i una reverència

Va ser un deliri, un total i absolut somni el que es va viure a San Mamés. El Barça va aguantar, va patir i va defensar el gol de la catalana com si li anés la vida en això. De fet, li anava. No només era futbol o un partit, era convertir-se en una icona, reafirmar el seu regnat i va acabar amb la reverència que ha marcat la història del futbol femení. Només té un nom, el de Alexia Putellas. La capitana, la líder, la comandanta d’un equip que ha iniciat una era.

En l’afegit, i després d’una centrada excel·lent de Pina, la número 11 va rematar una pilota des del centre de l’àrea petita. La va posar contra la xarxa, com al Lió, i va sumar el segon gol per a un Barça que va firmar un pòquer per emportar-se la tercera Champions en la seva història.

Alexia es va treure la samarreta per fer-la volar al vent, com els milers de bufandes que es van alçar amb el seu gol i que es van rendir una vegada més a la reina. Reverència inclosa, ella va tancar una tarda que mai s’esborrarà per a aquells que la van viure amb els dits creuats i els ulls plorosos.

El Barça és campió d’Europa per tercera vegada i firma un pòquer de títols històric i inèdit. Cal repetir-s’ho, i molt, per no oblidar mai el que aquest equip de futbol pot fer-nos sentir.

El regnat ha començat.

BARCELONA: Coll; Bronze, Paredes, Engen, Rolfö; Walsh, Aitana Bonmatí, Patri Guijarro; Graham, Mariona i Salma Paralluelo. Entrenador: Jonatan Giráldez. Canvis: O. Batlle per Rolfö (m. 67); Brugts per Salma Paralluelo (m. 85); Alexia per Walsh (m. 92); C. Pina per Mariona (m. 92).

OLYMPIQUE LIÓ: Endler; Carpenter, Renard, Gilles, Bacha; Egurrola, Horan, Van de Donk; Diani, Dumornay i Cascarino. Entrenadora: Sonia Bompastor. Canvis: Majri per Cascarino (m. 63); Becho per Gilles (m. 81) i Hegerberg per Van de Donk (m. 81).

GOLS: 1-0 (m. 63), Aitana; 2-0 (m. 95), Alexia.

ÀRBITRE:  Rebecca Welch (Anglaterra). 

T. GROGUES: Renard, Endler i Alexia.

Notícies relacionades

T. VERMELLES: No n’hi va haver.

ESTADI: San Mamés (50.827 espectadors).