El Barça s’engeganteix per pintar la sèrie al seu favor

L’Olympiacos va exigir un sobreesforç als blaugrana, a més d’una pròrroga que van gestionar entre Satoransky i Vesely.

El Barça s’engeganteix per pintar la sèrie al seu favor

JOAN doMÈNECH

2
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El tercer partit no havia de servir per res més que per pintar l’eliminatòria d’un color i decantar les apostes. I ara pinta de blaugrana tot i que el panorama, en el fons, és idèntic al que es dibuixava abans d’agafar l’avió cap a Atenes: calia guanyar un partit com a mínim. Si s’hi afegeix un segon triomf, d’aquí dos dies, l’eliminatòria quedarà resolta. I si no, sempre ens quedarà el Palau Blaugrana.

Aquesta victòria en un moment límit va exigir un esforç descomunal. A més d’una pròrroga després de l’empat del temps reglamentari amb dos punts de Laprovittola (71-71). Entre els txecs Satoransky (5) i Vesely (4) van dirigir el temps extra, i amb el segon empat (80-80) i a falta de dues dècimes, Petrusev va picar l’ham al creure’s un triple de Jabari Parker. L’americà va anotar dos tirs i va llançar a fallar el tercer perquè volés el rellotge.

Una cercavila

Amb els mateixos quintets del segon partit havien començat el duel i l’erràtic inici va revelar la sobretensió que va adquirint la sèrie amb la pírrica puntuació que van sumar (13-13). Una cercavila en què se succeïen els errors de què es va contagiar l’equip blaugrana, més estable amb els seus primers tirs. De no ser per la pròrroga, hauria sigut el marcador més garrepa dels tres. Canaan, la metralleta local, no es va treure de sobre el zero en tota la nit.

L’Olympiacos va corregir una de les seves grans carències: el rebot ofensiu. Sempre en va obtenir menys que el Barça i aquesta vegada va equilibrar la contesa, guanyant noves opcions de tir. Bartzokas deixarà per a un altre dia la tasca ingent de corregir l’encert en els triples pels pèssims percentatges que acumula. El Barça empitjorava els seus, i Grimau va recordar Darío Brizuela. Inèdit en els dos partits anteriors, va jugar els tres últims minuts de la primera part. Va fallar dos triples i va anotar una cistella de dos.

Notícies relacionades

En aquesta faceta en la qual els blaugrana són netament millors es va gestar la recuperació. Satoransky, Laprovittola i Parker van anotar tres triples consecutius en la represa i van ajustar el marcador que tan negre pintava amb el 37-29 del segon quart. El màxim avantatge local es va transformar en el 51-57 al concloure el tercer quart amb un triple contra el tauler de Parker, el cinquè dels sis intentats. Rubio s’escapolia com una llebre i a més de donar pilotes a Hernangómez s’erigia en el segon rebotejador de l’equip.

Tant va lluitar Rubio que va acumular quatre faltes, igual que Vesely i es va interrompre el Barça en atac. L’Olympiacos va fer una estirada fins a col·locar-se sis punts amunt (69-63), moment, que, com és tradició, tot el pavelló es va posar dempeus per disfrutar del final. Dos triples d’Abrines van fer seure tothom. Allò no havia acabat.