Quan Pelopo es va imposar a Lucho

Encara faltava una hora per començar el partit quan Luis Enrique, com a amfitrió, es va creuar al túnel dels vestidors amb Xavi. Conversa relaxada, còmplice i plena de bromes després d’una abraçada efusiva. Dos vells amics que es retroben, amb bon rotllo per part del tècnic asturià, que, com ell mateix va dir abans del duel, se sent millor representant de l’estil blaugrana. Es van abraçar com si res hagués passat.

¿Va passar alguna cosa? Sí i no. Sí perquè es debatia sobre el patrimoni del Barça. I no perquè Luis Enrique només va voler reivindicar-se a la sala de premsa abans de llançar un parell de cops de puny ficticis a l’interior de l’estadi. Ho va fer segons abans de masegar el seu col·lega, que va ser al seu dia company, després jugador seu (2014-2017) i ara rival de la banqueta (2024). "¡Pelopo!", li va començar cridant l’asturià a l’egarenc recuperant aquest sobrenom que ha tingut sempre, mentre feia gestos de boxejador. "¡Quina agressivitat! ¡Quina agressivitat!", li va respondre el tècnic del Barça. "¡Què dius agressivitat si ja saps com vaig sempre!", li va replicar després l’entrenador del PSG. "No protestis, em cago en l’hòstia que t’agafo dels ous", va deixar anar després Luis Enrique a Xavi abans d’entrar cada un al seu vestidor per afrontar un partit que mai havien viscut abans. Lucho contra Pelopo.

Canvis decisius de Xavi

L’asturià encara va tenir temps d’abraçar-se a Pedri i Gavi, jugadors seus a la selecció espanyola, mentre Ronaldinho es passejava feliç pel Parc dels Prínceps saludant els ultres del conjunt parisenc i abraçant-se a Mbappé. Després, en el partit, tots dos tècnic van intervenir amb encert. Luis Enrique va reaccionar després del 0-1 de Raphinha prenent mesures dràstiques en el descans. Va treure Marquinhos de lateral dret i el va posar de central on hi havia Lucas Hernández, a qui va confinar a la banda, a més de donar entrada a Barcola com a extrem dret, enviant Dembélé a la posició de fals nou, enclaustrat Mbappé a l’esquerra. I en tres minuts tràgics (del 48 al 51) van arribar els dos gols del PSG, fet que va provocar una encertada i encertada reacció de Xavi.

Va apostar el tècnic blaugrana per jugadors creatius (João Félix i Pedri), que van tenir recompensa immediata amb l’assistència del canari a Raphinha per al 2-2. Canvis de Xavi que van canviar, i de veritat, i per bé el Barça. Va fer sortir Ferran Torres i Christensen (m. 76) i un minut més tard el 2-3 a pilota aturada. Córner servit per Gündogan i cop de cap del danès per al 2-3. O sigui, Pelopo es va aixecar en una embogida segona meitat per aixecar el seu Barcelona. I, a més, va engabiar de tal manera Mbappé, que el va deixar sec. Literalment sec, incapaç de fer-li cap mal a Koundé, ajudat per Araujo, la seva xarxa de seguretat. Ni un xut a porteria va fer el davanter i capità del PSG. En 94 minuts, va disparar tres cops: un a fora i dos de bloquejats.

Sense Sergi Roberto ni Christensen

Notícies relacionades

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid

Desactivada la gran estrella francesa, Xavi va tornar orgullós cap a casa després de firmar un superb triomf a París, preocupat, això sí, perquè la setmana vinent a Montjuïc no tindrà ni Sergi Roberto (va veure la groga) ni tampoc Christensen (amonestat amb una altra targeta). Acabat el partit, amb els jugadors blaugrana dirigint-se al racó del Parc dels Prínceps on van habitar 2.100 culers, el tècnic es va abraçar amb Luis Enrique. La segona abraçada d’una nit en què Laporta des de la llotja exterioritzava la seva enorme alegria entreveient la semifinal de la Champions. I, a més, va defensar, malgrat aquests dos gols encaixats en tres minuts, amb equilibri, cometent tan sols vuit faltes.

El Barça va perdre la possessió (44%) i es va quedar sense la pilota, tot i que va tenir la personalitat necessària per reconstruir-se de l’horrible inici de la segona meitat i Xavi va tenir la gran nit europea que perseguia. "Els jugadors s’ho creuen. No hi ha res fet. Però és moment de sentir-se molt orgullós de l’equip, tot ha sortit bé. Però el PSG continua sent el gran favorit", va dir un exultant Xavi, que va mostrar la seva alegria ("estem molt orgullosos") per la reacció de l’equip. "Podem dir que el Barça és viu. ¡Sí, és viu! Però això no s’ha acabat", va afegir.