La sort de Kant

L’avantatge de no tenir raó és que no te la poden treure. Ahir, a la ràdio, dos analistes polítics defensaven les seves posicions amb la fúria de qui protegeix una propietat immobiliària. Tenir raó s’assembla cada vegada més a tenir un pis al centre: cal escripturar-la, blindar-la, pagar comunitat i, sobretot, defensar-la dels okupes argumentals. Qui té raó viu en un estat d’alarma permanent. Qui no en té passeja tranquil. No està obligat a citar fonts ni a aixecar acta de cada frase. Pot permetre’s el luxe de canviar d’idea sense que ningú l’acusi d’incoherència, perquè la coherència no cotitza.

En aquesta posició hi ha la llibertat sospitosa de qui viatja sense equipatge, però val més això que no pas defensar les idees suposadament pròpies com qui defensa una d’aquelles herències que fan volar pels aires les famílies més sòlides. La desraó introdueix una esquerda saludable per on entren l’aire i la humitat. El dubte funciona com una finestra entreoberta. És incòmoda, sí, però ventila els racons de la volta cranial, que fa pudor de resclosit. Potser per això les persones més insuportables no són les malvades, sinó les convençudes.

Notícies relacionades

Les desigualtats de la regla

¿Operació Rufián?

Florence Gaub, directora de la Divisió d’Investigació de l’Escola de Defensa de l’OTAN (sigui el que sigui això), ha dit: "He après a no casar-me amb les meves idees. S’han de deixar anar quan ja no serveixen". Fins i tot abans, afegeixo jo, perquè això de "les meves idees" és excessiu. Les idees volen com els ocells i a vegades es paren en un cap i a vedades en un altre. En això, Kant va tenir molta sort.

Sospito que la raó no és una troballa, sinó un accident. Hi ensopegues com qui ensopega amb una moneda de dos euros. La reculls, la guardes a la butxaca i comences a creure que és teva. Fins que n’arriba un altre amb un argument més esmolat i te la pren. Llavors sobrevé el drama. De manera que potser convé no tenir raó, no del tot almenys. Tenir-ne a mitges. Així ningú es morirà per treure’ns-la, perquè a la gent li agraden les coses senceres. Mentrestant, podrem continuar parlant, sense arribar a les mans.