Víctor Font: «Per servir el Barça és imprescindible no necessitar diners»

¿Què és el ‘laportisme’?

És el passat, una manera de governar el club de forma personalista que, bàsicament, divideix entre bons i mals culers. Això és el ‘laportisme’ del 2026; el del 2003 era molt diferent. Avui el president confon el club amb la seva persona, com si fos el Futbol Club Laporta. Aquell president que il·lusionava amb aquest perfil de Kennedy s’ha convertit més en un Trump.

¿En quin sentit?

En el sentit de faltar a la veritat, de buscar enemics on no n’hi ha, de polaritzar i dividir la seva comunitat; com Trump amb els nord-americans i Laporta amb els culers. S’arroga el monopoli de portar el Barça al cor, i el Barça al cor el portem tots els culers.

A Trump la gent el vota.

Va perdre unes eleccions, i les últimes les va guanyar perquè no existia una alternativa atractiva. Al Barça hi ha una alternativa que il·lusiona davant un expresident a qui es veu cansat i sense propostes. L’única proposta és anar dient: ‘Flick, Flick, Flick’.

¿Perilla la seva continuïtat?

Hansi Flick és un gran professional té contracte fins al 2027, però és un empleat del FC Barcelona, no del FC Laporta. Estarà encantat de tenir eines i un entorn encara més professional. Als alemanys els agrada la serietat i la professionalització.

¿Ha parlat amb Flick?

No directament, això és el primer que faré diumenge...

¿I si no volgués continuar?

No té massa sentit fer política ficció. Si treballes, el més probable és que passi el que has planificat. Un professional com ell, que repeteix que està encantat amb la ciutat, amb els jugadors que té, li agradaria tenir estabilitat, que no marxés Íñigo Martínez dues setmanes abans de començar la temporada, que no hagués de començar la Lliga sense alguns jugadors inscrits...

Equipara Laporta amb els presidents del passat: Gil, Caneda...

Presidents que creuen que han d’intervenir i decidir-ho tot, que s’envolten de gent de confiança, però no tenen executius de primer nivell, per aquesta necessitat d’intervenir i de decidir-ho tot. Per això ha perdut 30 executius. I la primera línia executiva està formada per l’excunyat, de la Fundació Francisco Franco, que Xavi ens deia que mana gairebé més que el president. De veritat, hem de tenir una mica de perspectiva en aquest club...

¿I creu que mana més?

No en tinc cap dubte. La primera, perquè Xavi té tota la credibilitat del món. Segona, perquè vostès, que coneixen l’entorn Barça, ho saben millor que jo. Mana en temes de comunicació, dels serveis mèdics, al vestidor, en temes institucionals... Fins al punt que Alejandro Echevarría va fer fora una de les llegendes principals del club i es posa aquesta maquinària en marxa perquè Javier Tebas negués la versió de Xavi. On hem arribat a parar que sembla que diumenge hàgim de decidir entre el Barça d’Echevarría i Tebas o el Barça de Messi i Xavi.

Quan va parlar del populisme, vostè no cita Núñez. ¿No diria que Laporta s’acosta al Núñez al qual va combatre?

Sí, és una manera... Núñez també tenia alguns d’aquests tics. Buscava enemics on no n’hi havia, titllava de mals barcelonistes i parlava d’interessos polítics...

A vostè no se li coneixen.

Em volen titllar de persona no independent quan soc un tio de Granollers, fill d’una família de classe mitjana. És més, l’establishment no em reconeix com a membre de la societat civil. Mai m’ha ubicat, perquè he viscut durant més de 15 anys fora. Som gent de molts llocs. En els nostres actes es respira barcelonisme emocional. El que vol és difamar-me, que si soc un tecnòcrata d’ordinador...

Va dir que no en tenia.

No l’utilitzo com abans. Repeteixo, tots els culers tenim el Barça al cor. És molt important que al cap tinguem els valors fundacionals del club, on el franquisme no hi és, i on sí que hi ha Josep Suñol. I que l’ordinador no va tan malament per planificar i no improvisar. Si planifiquéssim, obtindríem rendiment del negoci digital i aprofitaríem el potencial econòmic que té el club.

¿Laporta és ‘establishment’?

No. Laporta és Laporta. Els socis veuen com és. El gran problema no són les coses bones i dolentes que ha fet, sinó aquestes associacions amb empreses estranyes, les mentides als socis com la de New Era, que diu que és líder en telecomunicacions i és una empresa en un ‘coworking’ als Emirats Àrabs Units, amb una persona al capdavant que ha tingut problemes amb la justícia de Moldàvia, amb un administrador que ha sigut condemnat a Andorra per falsificar forfets... ¿De què estem parlant?

¿Creu que ha mentit en més coses?

És que aquest és el problema. Li vaig preguntar quatre o cinc vegades sobre això i em va parlar d’un moment molt difícil del club per inscriure jugadors. ¿Per què va mentir amb Nike i la comissió de 50 milions? Jo vaig trucar a la millor empresa de mediació de Washington. Vaig demanar un pressupost per a un servei de mediació amb una situació similar: un contracte de 1.700 milions de tants anys de durada i una situació que era molt complicada. Em van tornar el pressupost. Eren 500.000 euros.

Cent vegades més.

Va dir que Nike pagava una part, però ho accepta com a part d’una bossa de diners que hauria d’anar al club. És evident. Expliquem per què es fan aquestes coses en un moment de dificultat econòmica, quan no podem inscriure jugadors, que hi ha sis jugadores que acaben contracte i no saben si renovaran, quan el bàsquet està trinxat i no li fitxes ni un pivot. Hem venut el 49% del negoci audiovisual que no sabem fer créixer i que factura zero a empreses que ningú sap qui són. Ni Disney ni Netflix. A Vestigia i Líbero, que no han pagat. Hi ha 83.000 abonats que no sabem on serà la cadira dels nostres pares i abonats.

¿Quant a Limak?

És un altre exemple de falta de transparència. Les explicacions del club no tenen cap versemblança, no dona cap fiabilitat als socis i les sòcies. Hem agafat una empresa que no ha fet cap estadi ni una obra privada important al món occidental, que els tècnics van dir que era la pitjor avaluada de totes, que la vam triar perquè seria la més ràpida i barata i acumula més d’un any i mig de retard, i que els 1.500 milions de tot l’Espai Barça només arriben per a l’estadi. I al capdavant del projecte posem Joan Sentelles, un altre amic del president el millor mèrit del qual en el currículum és haver fet desaparèixer el Reus.

Del novembre del 2024 al març del 2026.

Repeteixo: tothom fa coses bé i coses malament. El que no pot ser és que no hi hagi transparència, sobretot quan les coses no surten bé i fas coses estranyes. Això genera molta suspicàcia i molta sospita.

Vostè ha dit que Laporta governa amb la cartera.

No. Jo vaig dir que el monopoli del Barça al cor no és seu. Miri, el Barça és la meva vida. La meva dona m’explica i té records partint dels embarassos dels nostres fills; els meus són partint de partits i finals. I el que asseguro jo és que mai tindré el Barça a la cartera. Per servir el club, un dels requisits imprescindibles és no necessitar diners, tenir independència econòmica. I com que no sabem de què viu l’expresident, que es dedica en cos i ànima al Barça, jo vaig dir que els socis poden estar tranquils amb mi.

¿El president ha de ser ric?

No. Que tingui independència financera. El president ha de crear les condicions perquè els millors treballin al club i tenir l’experiència de gestionar equips; ha de ser cent per cent honest, dir la veritat, i l’expresident també ha demostrat més d’una, dues i tres vegades que no la diu.

¿Creu que el Barça és dels socis o de Goldman Sachs?

No, el Barça encara és dels socis, i continuarà sent dels socis. Per això tenim propostes socials com fer un descompte del 50% als abonats que vagin al camp un 80% dels partits, i si repeteixen aquesta fidelitat l’any següent, pagaran un 75% menys. Els primers 5.000 de la llista d’espera tindran un abonament.

Això implica reduir ingressos.

La nostra proposta econòmica contempla generar 1.650 milions d’ingressos al final del mandat. Generar beneficis en un club com el Barça és indispensable, en primer lloc per reforçar el projecte esportiu, no només del primer equip de futbol, sinó del femení i de les seccions. Aquest Barça de tots, comparat amb el Barça dels poquets, és un Barça imparable.

¿El de tots amb Guardiola?

Sense cap dubte. Tot el talent que hi ha en el barcelonisme que treballi al Barça, o sigui, Pep Guardiola ha de tornar. Compte, que la gent no ho agafi com un titular. Igual que Messi. Estem dient que aquest talent futbolístic de talla mundial pugui ajudar el club. ¿No volem aprofitar el seu talent, el coneixement i l’amor pel club, la vinculació que ell té amb el país per fer un Barça més fort?

Es proposa tenir equips de dones a totes les seccions.

És increïble que això no s’hagi fet. Es tracta de tenir una estructura professional que generi recursos. Amb el nou Palau podràs fer-ho millor. Cobrir els 40 milions de dèficit i et permet augmentar el pressupost en algunes de les seccions.

¿Existeix la transparència al 100%? ¿Al Barça? ¿En el futbol?

Quan hi hagi una clau de confidencialitat necessària pel bé del club i que haurà de ser una excepció, tindrem una comissió econòmica independent, no amb els amics de torn, que sigui un òrgan representatiu dels socis perquè ens quedem tranquils.

¿Vostè creu que connecta amb la gent jove?

Al cent per cent. [Ho veig] quan viatjo amb l’equip i vaig a la grada del Dortmund, del PSG, del Milan...

¿I li agradaria tenir un punt més populista?

Això no és el que necessita el Barça. El Barça necessita un líder que pugui aglutinar talent i capacitats. ¿Vostès creuen que avui, després de cinc anys del tio més carismàtic del món mundial, estem ben protegits, per exemple dels àrbitres? ¿Creuen que no ajuden ningú?

Això sempre ha sigut així.

Hem anat tot el mandat de la mà del Florentino, amb el que ha fet la seva televisió, i l’únic que fem és parlar de madridisme sociològic. El carisma no és cridar, el carisma és tenir capacitat de tenir els millors en la institució. Cridar i fer botifarres té gràcia, però cap efecte positiu.

¿Creu que el Barça tornarà a Montjuïc?

Sembla que sí, però no ho expliquen. Ja ens ho trobarem.

Van dir que serien quatre mesos [per construir la coberta] i Xavier Vilajoana aposta que en seran vuit.

Tot és així. L’expresident s’arroga la valentia d’haver fet el camp, però va heretar una estructura financera de la directiva anterior i li van donar 1.500 milions. Ser valent és treure diners de la teva butxaca, posant en risc el teu patrimoni. No estàs assumint cap risc tu. I, a sobre, esculls els pitjors: Limak.

¿I per què Limak?

Pregunta-li a l’expresident. Et diu que és perquè eren els més barats i els més ràpids. Ni una ni l’altra. I a més, mals acabats: els seients són estrets, els accessos de la primera graderia són petits per als que mesurem més d’1,85, i els esglaons són irregulars. Jo ja he caigut dues vegades. ¿Això és el camp nou dels 1.500 milions?

¿Costa diners ser president del Barça?

Costa diners, esforços, mal de cap, exposició, insults, amenaces...

¿Amenaces?

Les típiques de les xarxes. M’amenacen cada dia.

¿Té por?

No. Pateixo més per les amenaces anònimes per la família. És part d’aquest món convuls, per això desitjo un Barça diferent.

¿Creu que hi ha una coordinació en aquests missatges?

El club ha promogut la difamació al dir que un dels nostres, Ricard Font, era el responsable dels retards de la llicència 1C de l’estadi quan la seva feina a l’Ajuntament no té res a veure amb obres privades. Un exemple il·lustratiu del trumpisme de Laporta. Ets incapaç de fer les coses com ha de ser, d’escollir una empresa que ho faci ràpid i bé i surt més car, i et crees un enemic i l’acuses i el difames. Hi ha un catedràtic d’economia, Xavier Sala Martín, que actua a les xarxes insultant i menyspreant socis. És increïble. ¿És aquest el Barça que volem? ¿És aquest o volem un Barça on tots units fem força?

Notícies relacionades

Juan Pablo Mitjans: "El Camp Nou ha perdut elegància respecte al projecte inicial"

L’Elx arriba al Bernabéu entre Guardiola i Mbappé

¿Per a vostè, és ara o mai?

El Barça del futur arribarà. Estic convençut que arribarà aquest diumenge. Espero haver ajudat a obrir els ulls a alguns dels socis. El que representem és el Barça de tots, també dels ‘laportistes’.